JOSEP MERCADÉ

Alterats, amoïnats i esperançats

[Per Josep Mercadé, periodista]

Un advertiment d’entrada. No defenso la violència en cap supòsit. A partir d’aquí, deixeu-me obrir el focus sobre el que estem vivint aquests dies d’aldarulls al carrer per intentar anar una mica més enllà. Crec que els costos dels estralls provocats per les actituds violentes d’una minoria, en el mobiliari urbà –contenidors, sobretot– i també a les botigues que han sofert destrosses i saquejos, els haurem de sumar als de la pandèmia. Aquests episodis ens conviden a reflexionar-hi.

A les alarmants xifres de morts i de contagis també hi hem d’afegir les de les persones que, passat un any, pateixen els efectes col·laterals d’una situació que acceptem irremissiblement però que ens costa comprendre. Segurament ens trobem en el moment pitjor de la pandèmia. Malgrat poder dir aquella frase tan i tan gastada que veiem llum al final del túnel, seguim amoïnats i temorosos per tot el que ha passat en aquest any que ha modificat les vides de tothom.

Però resulta que alguns, els més joves, a banda de preocupats es troben alterats davant no pas de la incertesa sinó de la certesa que el futur no els pinta gens bé, especialment a ells. I això, més que en desesperació, els fa entrar en rebel·lia i ganes de capgirar-ho tot. I és en aquest punt quan, després de mesos de silenci, es produeixen aquestes explosions que també tenen molt a veure amb la situació política que vivim.

Com deia la setmana passada Joan Brunet en aquesta mateixa secció, l’abstencionisme de la gent jove està motivat pel desinterès cap als polítics. No sé si les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, detonant de totes aquestes mobilitzacions, aniran a més. Però m’atreviria a dir que estarà molt relacionat amb si la situació d’incertesa política després de les eleccions del 14-F deriva finalment cap a un posem-nos a treballar i deixem de banda prejudicis. En aquest sentit, coincideixo plenament amb la crida que feia aquest diumenge la sabadellenca Carme Forcadell de formar un govern ampli i transversal. El seu pragmatisme, fruit de l’estada a la presó, convé tenir-lo ben present especialment en aquests moments.

Està clar que si volem passar de l’amoïnament a l’esperança cal fer esforços de consens i d’entesa, renunciant al mínim per poder fer el màxim. Després d’aquesta gran sotragada, cal pensar en l’oportunitat de poder canviar tot allò que no ha funcionat i que, malgrat els elevats costos d’una pandèmia, ens ha de servir per encetar una nova via amb la implicació de tothom.

Comentaris
To Top