Ciutat

Sabadell pot créixer més

El motor per transformar Sabadell els propers anys i donar resposta a la pandèmia i els reptes del futur ja està en marxa. Demogràficament i físicament la ciutat afronta anys de creixement moderat, segons els experts, mentre acaba de redefinir el que la fa atractiva, singular i diferent a la resta per encarar les properes dècades.

La Gran Via, en una imatge d'arxiu / LLUÍS FRANCO

Actualment, a Sabadell encara es pot construir un 11% més de cases i pisos. En total, hi ha 727.114 metres quadrats disponibles per urbanitzar amb usos residencials, que se sumarien als 6,1 milions de metres quadrats que ja ho estan segons dades de l’Ajuntament de Sabadell. La superfície disponible seria l’equivalent a 100 estadis de la Nova Creu Alta, el camp del CE Sabadell, el terreny del qual té una dimensió de 7.200 metres quadrats.

Can Llong i Can Gambús

Can Gambús i Can Llong, els dos barris més joves de la localitat, són els que tenen més potencial de creixement. “D’espai per créixer en tenim, encara que el terme municipal estigui bastant exhaurit. Els barris són molt porosos i permeten un increment de població”, subratlla el president de la Cambra de Comerç de Sabadell, Ramon Alberich.

Tot i així, experts en demografia i urbanisme coincideixen en el fet que a curt termini la ciutat tindrà poc creixement demogràfic i es donarà per la densificació creixent dels espais, alhora que el Sabadell del futur s’encamina a transformar-se per guanyar qualitat de vida, reforçant els espais verds i de passeig.

L’urbanista castellarenc Oriol Martori aposta per buscar com maximitzar i optimitzar l’espai de la ciutat més que transformar sòl no urbanitzable. Per fer-ho creu que una bona iniciativa seria impulsar els espais multiús, equipaments sobre els quals pugui haver-hi habitatge, per exemple. L’investigador sabadellenc Juan Antonio Módenes, expert en Canvi urbà i mobilitat residencial del Centre d’Estudis Demogràfics (UAB), apunta que les perspectives de creixement poblacional han quedat en dubte a causa de la pandèmia arreu. “No apostaria per un creixement demogràfic gaire elevat”, manifesta. Encara que la pandèmia provoqui que algunes persones marxin de les grans ciutats com Barcelona per buscar espais menys massificats, no creu que Sabadell sigui receptora d’aquests perfils per ser un lloc igualment urbà. Martori hi coincideix dient que “no crec que ciutats com Sabadell tinguin un gran creixement”.

Seg0ns l’urbanista, Sabadell sí que pot ser atractiva pels seus propis veïns i, vista des de l’exterior, per aquells que busquin preus més assequibles que a la primera corona metropolitana, especialment la capital catalana. Martori manté que “el preu de l’habitatge és un fenomen que condicionarà, el que farà que moltes famílies decideixin anar a viure a un lloc o altre”.

Ser una ciutat atractiva

Per Alberich, el repte de Sabadell per als propers anys és que la ciutat sàpiga ser atractiva i els sabadellencs trobin feina al seu municipi. En aquest punt hi juga un paper important el teletreball, accelerat per la pandèmia, que en una societat cada cop més digitalitzada permetrà que les professions depenguin cada cop menys de d’espais concrets. Un aspecte, el laboral, que va en paral·lel al desenvolupament de la indústria 4.0 a les empreses, caracteritzada per la digitalització dels processos per agilitzar-los.

Amb el treball remot, l’urbanista Oriol Martori defensa que “ja no és important que estiguis tan ben connectat sinó la qualitat de vida que tindràs”, per la qual cosa defensa que cal que Sabadell disposi de més espais verds i reforci l’aposta per la mobilitat sostenible, reenfocant les necessitats que té i tindrà la població.

Creixement ordenat

Juan Antonio Módenes destaca positivament que ha anat creixent d’una forma més progressiva i ordenada en els darrers anys que altres ciutats metropolitanes com Santa Coloma de Gramenet o Cornellà, “que van créixer molt ràpidament en 10 anys”. Per aquest motiu, havent tingut un creixement demogràfic orgànic “més pausat”, considera que “les perspectives de creixement de futur seran més equilibrades”, tant per distribució territorial com per les infraestructures i els equipaments de què han de disposar, altres elements clau que condicionen que els veïns vulguin quedar-se al seu barri i que, alhora, siguin atractius per a les persones que venen de fora. Per cap dels experts consultats el ‘sostre’ al qual pugui arribar Sabadell no és un maldecap. Per Martori aquest sostre “és la demanda social que hi hagi”, i creu que s’han de buscar els mecanismes per donar resposta a les necessitats demogràfiques de cada moment. Si bé Sabadell pot arribar en les properes dècades a ocupar tot el seu espai residencial urbanitzable, té al davant el repte de repensar els espais i, si es manté l’aposta, exercir de ciutat de referència en comerç i serveis tal com ja està posicionada més enllà d’ella mateixa, la comarca del Vallès Occidental o Catalunya en determinats àmbits.

Vuit projectes europeus

Un dels aspectes que definirà la ciutat de Sabadell en els propers vint anys seran els fons europeus Next Generation, que impulsaran projectes per potenciar l’economia verda i la digitalització. El govern de Marta Farrés preveu presentar vuit projectes perquè optin a part d’aquests fons i els donarà a conèixer previsiblement entre final de març i principis d’abril, tal com va avançar l’alcaldessa aquest dilluns passat en roda de premsa.

Un d’aquests projectes serà la transformació del Castell de Can Feu en un centre de formació en activitats mediambientals, pel qual demanarà entre 8 i 10 milions d’euros. L’altre projecte que optarà a aquests fons, tal com va aprovar el ple municipal del dimarts passat, és el programa d’actuacions Parc Ripoll Sabadell, estimat en una inversió de 32 milions d’euros a desenvolupar en cinc anys.

+17,85%

En les darreres dues dècdes, entre el 2000 i el 2020, Sabadell ha augmentat un 17,85% la seva població, amb 32.793 habitants més, passant de 183.727 a 216.520 segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). D’aquest període destaca el creixement continuat del 2000 al 2012, en què es noten tímidament els efectes de la crisi immobiliària, ja que en dos anys, el 2013 i 2014, la ciutat va perdre 494 veïns.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top