Publicitat
Ciutat

Covid, un any després: “La pandèmia ho ha canviat tot”

Tot just farà un any que el Taulí va detectar el primer cas de Covid-19. Un any després, la pandèmia ha deixat prop de 15.000 contagiats i més de 500 morts a Sabadell

A l'UCI del Taulí. Professionals sanitaris atenen un pacient amb Covid-19 ingressat a la UCI de l'hospital sabadellenc durant la segona onada de la pandèmia / VICTÒRIA ROVIRA

“Era totalment nou. Hi havia desconeixement de com tractar-lo”, recorda la gestora assistencial de l’UCI del Taulí, Rosa Jam. Exactament aquest dissabte, 6 de març, fa un any que l’hospital va detectar el primer cas de coronavirus a Sabadell. El positiu es va registrar el divendres 6 de març del 2020 i es va comunicar oficialment l’endemà, dia 7. Un any en què 14.490 sabadellencs s’han contagiat en un moment o altre de la Covid-19 (6,7% de veïns de Sabadell) segons el Departament de Salut –tot i que ja se sap que no s’han diagnosticat tots els casos–; 184.066 proves PCR i 42.921 tests ràpids d’antígens fets per l’administració pública i 516 defuncions a data de 4 de març del 2021. A l’inici de la pandèmia només es detectaven els casos als hospitals, ja que d’entrada els CAPs no feien els tests.

Si bé l’any passat a aquestes alçades el coronavirus encara no afectava la vida quotidiana dels sabadellencs i no va fer-ho fins al confinament decretat per l’estat d’alarma del 14 de març, un any després la situació presenta xifres esperançadores. El nombre de persones hospitalitzades al Taulí, per tant els casos més greus, acumula tres setmanes de descens i ja és de 72, tot i que n’hi ha 25 d’aquestes a l’UCI. Tanmateix, la campanya de vacunació permet començar a veure la llum al final del túnel, amb 4.872 sabadellencs majors d’edat ja immunitzats, tot i que el percentatge que això suposa (2,74%) encara és insignificant.

La pandèmia de la Covid-19 ha deixat fins ara tres onades  de diferent intensitat, tot i que, especialment la primera, s’ha de llegir amb la precaució de saber que especialment a l’inici de la malaltia no es diagnosticaven tots els casos, com reconeix el Departament de Salut.

Com ho van viure?

Publicitat

La pandèmia ho va canviar tot d’un dia per l’altre. Dels petons i les abraçades a la distància social, el confinament, el rentat de mans amb gel hidroalcohòlic i l’ús obligatori de la mascareta. També els CAPs de la ciutat, el Taulí, el SEM, etc., es van transformar per atendre la població.

Durant aquest any, els professionals sanitaris han après a gestionar la malaltia i a rebaixar la tensió que va provocar a l’inici. La infermera de l’UCI del Taulí Conxi Turégano, que fa 24 anys que treballa al centre hospitalari, recorda un any després que les persones que atenia aleshores “eren els pacients respiratoris més greus que havia vist a la meva vida”. Ella recorda l’inici de la pandèmia perquè “treballava com una màquina, em sentia així, de fer coses, d’entrar a les habitacions a posar medicació, córrer perquè venia  un altre ingrés”, etc., i tot això amb els equips de protecció individual (EPIs) que van escassejar a l’inici de la pandèmia amb la gran demanda mundial que hi havia, el tancament de fronteres i els pocs llocs on es fabricaven.

En aquest any el tractament és una de les coses que també ha canviat, ja que tot i que no n’hi ha un d’específic, sí que s’ha pogut veure què dona millor resultat,  com els corticoides i la intubació en els casos més greus. 365 dies després, també, no són poques les persones que mantenen seqüeles provocades per l’efecte de la malaltia, especialment agressiva amb els pulmons.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top