JOSEP MERCADÉ

Fam de paisatge

[Per Josep Mercadé, periodista]

Laixecament del confinament comarcal des d’aquest dilluns fa preveure una sortida massiva des de la zona metropolitana cap a la Catalunya interior el proper cap de setmana. Serà una prèvia del que pot passar per Setmana Santa. Certament, hi ha fam de sortir després del tancament perimetral i comarcal. Però, què cerquem quan fugim de la concentració urbana vallesana o barcelonina? Canviar d’aires, tranquil·litat, un paisatge més amable i atractiu?

Voldria quedar-me en aquest darrer aspecte, perquè el paisatge ens produeix sensacions de benestar i constatem amb tristesa que l’entorn metropolità ha perdut aquest encant. Tot i els esforços per refer el que s’ha destrossat durant dècades, revertir la situació no sembla gens fàcil. D’aquí que les zones de Catalunya menys malmeses tinguin més valor. Però resulta que la transició energètica en què estem immersos incideix negativament en el paisatge. Des de la perspectiva metropolitana, energies netes com l’eòlica són una forma de millorar la nostra qualitat de vida.

Però fer servir la força del vent per generar electricitat vol dir instal·lar aerogeneradors. Fa més d’una dècada una part de la Catalunya interior es va omplir de molins. Es van instal·lar allà on fa vent però exonerant zones més turístiques com l’Empordà o el Priorat. En canvi, comarques com les Garrigues, la Terra Alta, la Conca de Barberà o la Segarra van rebre una allau d’instal·lacions de 100 metres d’altitud que segurament heu vist.

En aquests moments en què la transició energètica posa pressa als governs, arriba una nova allau d’aerogeneradors. Són més potents i dupliquen els que hi ha instal·lats arribant als 200 metres d’altitud. L’impacte que provocaran serà visible des de 50 quilòmetres de distància. On s’instal·laran? Doncs a les zones on ja n’hi ha per omplir buits d’un paisatge que es veurà alterat de forma irreversible.

A la zona metropolitana desconeixem el que està passant en aquests territoris i que darrere d’aquests projectes hi ha empreses i grups inversors molt potents que els importa ben poc el paisatge. Si aquest cap de setmana passeu per la Terra Alta o la Segarra, sapigueu que la gent d’aquests territoris no està en contra de les energies netes sinó de la concentració d’instal·lacions en determinades zones. Les empreses del sector opten per indrets poc poblats i amb poca capacitat de mobilització.

Imagineu què passaria si al punt més alt del Parc Catalunya hi volguessin instal·lar una vintena de molins de 200 metres d’altitud. Segur que la resposta ciutadana seria contundent i unànime. Doncs fem-la extensiva.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top