Ciutat

Aquells dies difícils

Fa un any, la vida es va aturar. Mentre les UCI s’omplien de malalts crítics, els carrers de la ciutat es van convertir en un desert. Sabadell s’havia de gestionar en un context davant d’un enemic desconegut: el coronavirus. El D.S. recupera les primeres jornades d’estat d’alarma. Dies de decisions difícils, també per a l’Ajuntament. En parlem amb l’alcaldessa, Marta Farrés.

Sabadell, absolutament buit quan es va declarar l'estat d'alarma / D.S.

13.3.20

Era divendres, les escoles ja havien tancat i l’Ajuntament es prepara per al pitjor escenari. Es reuneix un comitè de crisi amb responsables de l’Ajuntament. L’alcaldessa no hi pot assistir per prevenció. Es tanquen equipaments i espais públics municipals.

16.3.20

Sabadell ja està confinat. Un agent de la Policia Municipal trasllada una maleta a casa de l’alcaldessa. Dins hi ha un portàtil, totes les claus d’accés i documents de l’Ajuntament. La reunió de crisi, la primera telemàtica, s’allarga hores. A l’Ajuntament preocupa l’abastament d’aliments. “Patíem per si faltava menjar i vam trucar als supermercats. Havíem vist imatges de prestatges buits i saquejos a altres països”, recorda l’alcaldessa, que guarda en una llibreta totes les decisions de l’estat d’alarma.

Només la primera setmana: nova administració electrònica, suspensió de les obres públiques, reforç de les ajudes socials, targetes moneder i línies telefòniques per atendre gent gran, entre d’altres. “7.000 avis a Sabadell viuen sols”, va deixar escrit Farrés a les seves notes.

Les escoles van tancar indefinidament / D.S.

17.3.20

La situació està descontrolada. Al Taulí arribaven desenes de malalts cada dia, s’havia de gestionar tota la resta. Ràpidament, amb improvisació. “Calia prendre decisions sense cap certesa”, explica Farrés. Les àrees de govern es van reorganitzar. Regidors que es van quedar sense activitat, com Carles de la Rosa (Cultura) es van oferir a donar un cop de mà a altres que estaven desbordats per la situació. És el cas d’Eloi Cortés (Acció Social) i de Jesús Rodríguez (Espai Públic), per exemple.

Després de tancar els parcs, s’incrementa la neteja i es busquen mascaretes i EPIs. On sigui: hi ha trucades a coneguts de coneguts per aconseguir-ne per als serveis bàsics municipals (Policia Municipal, TUS) i també per a tercers, com el Taulí.

3.4.20

El desbordament de l’hospital s’evidencia a la funerària Torra. “Ahir, 70 morts”, posa una de les anotacions de l’alcaldessa d’aquella reunió de divendres. No està clar si es poden incinerar tots i es busca un mòdul refrigerador. “No hi havia més alternatives”, recorda Farrés. “Vam arribar a fer un pla de contingència amb Torra per preveure tots els supòsits. Què havíem de fer si s’espatllava la incineradora? Hauria estat un problema greu perquè no hi havia recanvis en tot el món”, apunta l’alcaldessa.

Dies després, el 21 d’abril, es va prendre una decisió complicada: s’enviarien les cendres de les persones mortes a domicili.

27.3.20

Què està passant a les residències? Després dels primers dies de confinament, surten a la llum els contagis massius i morts als centres geriàtrics. Efectius de la Unitat Militar d’Emergències es desplacen a desinfectar el centre de gent gran Els Jardins de Castellarnau. L’alcaldessa surt per primer cop de casa.

Després de dies d’adrenalina, es trenca en veure els carrers: “Va ser un cop de realitat. No reconeixia res, era una ciutat morta”. En arribar a la residència, es comença a parlar d’un hospital de campanya. El Taulí ja tenia 445 pacients, 54 més que el dia anterior.

La consellera Alba Vergés visita l'hospital de campanya de Sabadell / D.S.

9.4.20

20 de març, 162 pacients amb Covid al Taulí. 27 de març, 445. 3 d’abril, 631. En només dues setmanes, els ingressos es multipliquen per cinc i l’hospital està a punt de col·lapsar. Militars, bombers i personal de l’Ajuntament es desplacen a partir del 29 de març a la Pista Coberta d’Atletisme amb l’objectiu de convertir-la en un hospital temporal de campanya. El Departament de Salut i l’Ajuntament estan d’acord que és la millor solució davant la urgència hospitalària, però hi ha discrepàncies sobre la construcció i el desplaçament militar.

“Vaig demanar desmuntar-ho. Buscar radials i fer-ho ja”, recorda Farrés. L’hospital es va enllestir en deu dies i, tot i que no es va arribar a obrir, va anar de 24 hores. El mateix dia 9, per primera vegada, els ingressats al Taulí baixaven.

10.4.20

Prop d’un mes després del confinament domiciliari, l’ascens vertiginós de la pandèmia va frenar. A partir d’aquí, va començar una baixada lenta i progressiva en els casos i els ingressos hospitalaris. La recuperació va trigar molt més: tot seguia tancat. “Vam passar dies de molta tensió”, apunta Farrés.

Ara, a les conseqüències sanitàries i de la gestió municipal, faltava prendre mesures econòmiques davant d’una crisi d’abast desconegut.

El Parc Taulí, en una imatge d'arxiu / VICTÒRIA ROVIRA

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top