[Per Josep Mercadé, periodista]
Molts sabadellencs que el cap de setmana passat van sortir més enllà dels límits de la comarca han dit: “Pensava que hi hauria més gent”. Alguns crèiem que la fugida seria històrica i les dades ens han indicat el contrari. Motius? Por, prudència, situació econòmica, reservar-se per a la Setmana Santa… Una mica de tot. El cert és que, a poc a poc, aprenem (no hi ha més remei) a viure en aquest nou món de la pandèmia.
Hem assumit que estem instal·lats en una muntanya russa. Aquest aire de llibertat que ens acaben de donar contrasta amb unes dades no gaire bones, ja que, de sobte, passem de l’estancament a un lent increment. I, és clar, de nou apareix el sentiment de: ‘Ai, ai, ai, a veure si ens tornen a tancar!’ A altres països d’Europa ja està passant. De fet, a França, Itàlia o Alemanya encara es troben a la tercera onada. I ara a nosaltres ens amenacen d’entrar en una quarta.
En aquests moments, a Catalunya, després d’haver donat aquesta mica d’aire a la ciutadania, sembla difícil que es pugui fer marxa enrere. Com a molt, i és el que sembla que passarà, la situació actual es mantindrà com a mínim durant la Setmana Santa, però no hi haurà més relaxament de mesures per evitar que la cosa es compliqui. En el sempre difícil equilibri entre l’economia i la reducció dels efectes de la pandèmia, s’hi ha d’afegir l’estabilitat mental de les persones.
Una de les conseqüències de donar més aire és que l’economia comença a circular. Segur que molts sabadellencs han gastat més diners aquest cap de setmana d’obertura de comerços no essencials que l’anterior en què estaven tancats. Alguns han aprofitat per comprar peces de vestir tot i les poques possibilitats de lluir-les més enllà de casa i del teletreball. Però la satisfacció bé s’ho val.
Hem passat un any des de l’inici oficial de la pandèmia del coronavirus i la fi és més a prop gràcies a la vacunació. Però la lentitud en l’administració de les dosis a la ciutadania fa que no baixin els contagis i que les mesures de tancament segueixin sent vigents. No obstant això, cada cop hi ha més convenciment que els confinaments més durs han de quedar al marge si realment volem salvar l’activitat econòmica que dona vida a molta gent.
Sí, davant de tot plegat, necessitem poder respirar més. Hem estat ofegats massa temps. A la gent li costa aguantar aquesta situació i per això cal que agafem més aire.
