JOAN REIXACH

Fill, no et facis emprenedor

Mal dia per a un pare quan el teu fill et digui que vol ser emprenedor autònom, tot un mar de problemes i obligacions el perseguiran durant una etapa important de la seva vida. La gestió de la fiscalitat, la inversió inicial i risc econòmic permanent, el treball d’administració, la disciplina permanent en si mateix, la presència i exposició pública com a representant del negoci, la proactivitat sense descans i els pocs drets laborals que tenen els autònoms són alguns dels factors a tenir en compte abans d’iniciar un projecte. Força voltes incomprès per la societat i els organismes públics faran que la soledat sigui la seva companya habitual i consellera de viatge.

Encara que segueixi les 8 normes essencials per combatre la solitud de l’emprenedor –que serien: abandonar la sensació al fracàs, tenir bones referències/guies, no subestimar les pròpies capacitats, rodejar-se de persones d’èxit, deixar de pensar que és un rara avis, abandonar constantment l’àrea de confort, fer equip amb altres com ell i invertir en si mateix–, les possibilitats de frustració i pèrdues s’han de tenir molt presents.

Encara més greu serà si el seu camí d’innovació s’escapa dels sectors de l’anomenat imaginari infantil (perfils tradicionals d’automoció, construcció, restauració i serveis de primera necessitat) i en què els camins a seguir seran verdaderes rutes cap a un terreny desconegut. Segons quines fonts diuen que la Covid farà abaixar la persiana a 200.000 empreses i a 323.000 treballadors autònoms, molts d’ells de sectors ocults. I segons el Banc Central Europeu (BCE), hi ajuda que l’Estat espanyol només ha invertit l’1,3% del PIB, sent el país que menys estímuls fiscals va destinar per combatre la crisi el 2020.

Durant el trajecte haurà d’escoltar molts consells i advertències de persones que el risc màxim que hauran assolit és haver-se comprat un cotxe de gamma superior a la prevista inicialment o pseudoentesos que li posaran com a exemple casos d’èxit de Silicon Valley, molt bons per a les pel·lícules de Hollywood però que res tenen a veure amb la realitat emprenedora de Sabadell, per exemple. En aquest cas li recomanaria que abans de qualsevol entrevista revisés el currículum d’experiències emprenedores de l’interlocutor, el temps és un dels millors recursos i cal seleccionar bé qui escoltar.

Difícilment tampoc cap escola li podrà transmetre la lliçó que aporta la crua realitat. La suor freda, la sensació que es té quan no se sap com fer front a compromisos econòmics, serà un dels capítols més dolorosos i enriquidors de la seva carrera professional.

En moments de crisis veurà que col·lectius com els autònoms, portadors de recursos nets al sistema, quedaran exclosos de forma suficient i efectiva, i on grans empreses i multinacionals en surten beneficiades per la seva major capacitat de sol·licitar-les. Aquesta sensació d’abandonament es veurà incrementada quan es compari amb col·legues d’altres països de la comunitat europea.

La veritat, per això, és que ser emprenedor autònom hauria de ser una experiència vital que tota persona caldria que visqués durant un període de la seva vida, i més per a aquells que han de prendre decisions que afectin tothom. On s’aprèn entre altres coses a ser responsable i autosuficient, solidari amb la societat, creatiu per desenvolupar idees, on cada dia es gaudeix de la feina, i on es coneix persones d’arreu que compleixen amb un perfil similar d’autorealització, risc i d’obtenció de beneficis.

Comentaris
To Top