Oci i cultura

El lent declivi dels museus: quan l’antigalla és el mateix edifici

El debat recent sobre la conveniència de crear un Museu del Tèxtil ha reobert el diàleg sobre el model museístic de la ciutat

Diferents peces, al magatzem del Museu d’Art de Sabadell / LLUÍS FRANCO

La infradotació pressupostària dels equipaments museístics queda apuntada a la diagnosi del Pla de Museus –redactat el 2019 en el marc del govern anterior– com el principal element distorsionador de la seva activitat. I és que la manca de diners genera un personal limitat i una escassa capacitat per invertir.

No és anodí: problemes de climatització, manca de senyalització (tant d’aproximació com en façana), dèficit de vigilància, overbooking als magatzems i problemes per comunicar la programació a la ciutadania són algunes de les febleses detectades a la diagnosi. De fet, el document proposa per al Museu d’Història “una intervenció arquitectònica” a fi de “portar-la fins als nostres dies”.

L’actual regidor de Cultura, Carles de la Rosa, reconeix la limitació econòmica: “És un secret de domini públic. Sabadell sempre ha tingut deures en aquest àmbit”. I és que les partides de Cultura han prioritzat, històricament, altres línies de treball. “Alguns àmbits han rebut més atenció que d’altres, probablement perquè hi havia uns accents, uns compromisos de ciutat, que ho han fet així”, afegeix De la Rosa. Ara es planteja “fer un viratge” en les prioritats. I a falta de nous projectes (com el Museu del Tèxtil), es posa com a objectiu “dignificar” els centres existents.

Menys diners i públic

No sembla, doncs, una qüestió dels equips tècnics de l’àrea, sinó senzillament una mancança econòmica. De fet, la partida dels museus ja va patir una davallada del 20% l’any 2012, a causa de la crisi econòmica. L’any 2020, la partida ha estat de 58.000 per al Museu d’Història i 62.000 euros per al Museu d’Art.

Tot i que no es pot establir una relació de causalitat, aquestes deficiències venen en paral·lel amb una caiguda sostinguda del públic assistent. Especialment en el Museu d’Art, que si bé entre els anys 2013 i 2017 va fer una mitjana de 23.000 visitants anuals, els anys 2018 i 2019 va caure a 12.900 i 15.900, respectivament. L’any 2020 és un cas a part, a causa de la pandèmia de la Covid-19, amb només 2.800 visites. El públic al Museu d’Història sempre ha superat els 20.000 assistents anuals en la darrera dècada, si bé l’any 2019 ja se situava en un dels valors més baixos des del 2011.

Museu d’Història de Sabadell (MHS)

El mateix esborrany del Pla de Museus del 2019 detecta diverses carències en el MHS. Una de les més greus abasta el confort: la manca de climatització (tant de calefacció com d’aire condicionat), que pot arribar a fer que la visita sigui “penosa”. Especialment per als grups escolars i els mateixos treballadors del museu, que hi passen hores en condició estàtica. El problema s’agreuja a la segona planta, ja que es troba sota teulada.

El diagnòstic també apunta cap a la il·luminació: “És especialment cridanera i està basada en tubs fluorescents, que imposen una fredor general i resten la calidesa que necessita el visitant per sentir-s’hi còmode, a banda que no contribueixen en absolut a posar en relleu els objectes”.

Sobre la museografia, s’indica que “està antiquada i respon a un paradigma contemplatiu”.

L’anàlisi de situació també detecta una mancança d’explicacions que ajudin a transmetre la potència de Sabadell en l’època d’esplendor de la indústria tèxtil.

A més, si bé és cert que el MHS té una extensa oferta d’activitats, es veu limitada per la manca de recursos per a la contractació dels serveis de monitoratge.

Així mateix, segons el Pla Estratègic de Turisme de Sabadell, els horaris d’obertura al públic són restrictius i poc compatibles amb els “temps dels visitants”. També es constata que les xarxes socials necessiten més potència.

Reptes: Senyalització exterior, climatització, il·luminació, museografia, horaris i xarxes socials

Carrer de Sant Antoni, 13 museus.sabadell.cat     

Casa Duran

S’està fent un estudi previ per a la proposta de museïtzació de la Casa Duran i d’alguns usos previstos de l’espai. Per tant, la regidoria encara està en una fase molt incipient. “No tenim concretat projecte ni pressupostos”, explica Carles de la Rosa. “És un tema que també s’està parlant a l’àrea de Projecció de Ciutat”, afegeix.

Repte: Museïtzació

Carrer del Pedregar, 7 museus.sabadell.cat

Museu d’Art de Sabadell (MAS)

El Museu d’Art, tal com succeeix amb el d’Història, pateix carències relacionades amb la falta de recursos econòmics. Com el fet que hi hagi obres per terra a l’espai disponible per a magatzem, s’apunta a l’esborrany del Pla de Museus, “fet que indica el grau de saturació”, i que ha portat a ocupar l’espai de les golfes al tercer pis.

L’anàlisi també indica que “alguns objectes estan excessivament exposats al públic. Seria bo disposar algun element de seguretat o dissuasió per evitar accidents o actes de vandalisme”. I s’afegeix que aquesta situació es veu agreujada “per la limitació de personal de vigilància”.

D’altra banda, l’esborrany del Pla de Museus de l’any 2019 recollia la possibilitat de traslladar el Museu d’Art dins del pàrquing de la Creueta. Concretament, a l’edifici -en ruïnes- del Vapor Turull. Tanmateix, el regidor Carles de la Rosa no preveu aquesta possibilitat. “Són idees que en algun moment de la història de la ciutat s’han posat damunt la taula, però que mai han tingut un projecte arquitectònic al darrere ni s’hi ha destinat pressupost per fer-ho”, explica el regidor.

Reptes: Senyalització exterior, ampliació del magatzem, més seguretat

Carrer del Doctor Puig, 16 museus.sabadell.cat

L’oferta privada, l’altra cara

Museu Paleontològic

El museu de l’Institut Català de Paleontologia Català Miquel Crusafont (ICPMC) ha tingut una mitjana d’uns 20.000 assistents anuals en la darrera dècada. El 2020, any de la Covid, es va tancar amb uns 8.000 visitants, especialment infantil.

Repte: Superar l’etapa Covid

C/ Escola Industrial, 23  www.icp.cat

Museu de la vida al camp de Can Deu

Depenent de l’Espai Natura Fundació 1859, la mitjana anual d’assistència del 2014 al 2019 (pre-Covid) ha estat superior a les 10.000 persones. De cara a l’era post-Covid, oferiran poder-se fer una foto de record amb les disfresses de pagès d’època.

Repte: Superar l’etapa Covid

Carrer del Bosc, s/n   www.fundaciosabadell.cat

Espai Cultura  (Fundació 1859)

Les exposicions de l’Espai Cultura, de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, han estat visitades per una mitjana de més 18.000 persones anuals, entre 2014 i 2019 (pre-Covid). Aquest març ha inaugurat una exposició amb vocació d’esdevenir permanent.

Repte: Superar l’etapa Covid

Carrer d’en Font, 1–25    www.fundaciosabadell.cat

Museu Aeronàutic

El setembre del 2019 es va inaugurar la primera part de les instal·lacions que formaran part del futur museu en un dels hangars del camp d’aviació. La segona fase inclourà enjardinar tota la parcel·la, col·locar-hi la col·lecció i construir dos hangars més.

Repte: Culminar les obres

Aeròdrom de Sabadell   www.fpac.org

Museu del Gas

El Museu del Gas de Sabadell, de propietat de la Fundació Naturgy, va tancar les portes definitivament l’octubre del 2018. L’edifici del museu, construït el 1899 i propietat de Naturgy, va ser restaurat entre el 2009 i el 2011, una part aprofitant l’antic edifici i l’altra part renovant-la completament.

Repte: Reobertura

Plaça del Gas, 8

Acadèmia de Belles Arts

Aquesta entitat no és un museu en si mateixa. Però les tres sales expositives que conformen l’Acadèmia de Belles Arts són, probablement, l’oferta expositiva més regular de la ciutat (juntament amb el Casal Pere Quart, de titularitat municipal).

Repte: Superar l’etapa Covid

Passeig de Manresa, 22  www.fbellesarts.org

Comentaris
To Top