JORDI SERRANO

Les vacunes i l’esperança

[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

Aquesta setmana he canviat el xip pel que fa al tema del virus. Fa ja més d’un any que estem patint i amb una angoixa que cada vegada és més profunda. Tothom està fotut, molt fotut. El virus, que el podríem titllar d’anticapitalista, ha fet que de cop tot s’aturi i tots els mantres de la mà invisible se’n vagin a fer punyetes. Per exemple, el mantra que el més important de tot, el primer valor al qual s’han de supeditar tots els altres, és l’afany de lucre. De fet, una gran immoralitat. Primer van intentar vendre’ns que el millor és que funcionés l’economia abans de vetllar per la vida dels nostres avis. Tots els indecents que van optar per aquesta via van haver de tirar enrere, quan les muntanyes de morts queien sobre la seva responsabilitat. No dic sobre la seva consciència, perquè no en tenen. Van usar una mena de liberalisme de fireta on deia que tot depenia de la voluntat i responsabilitat individual. Això seria cert si la gent que no compleix les normes dels responsables de salut agafés el virus i es morís, seria un suïcidi. Allà ells. No, el problema és que aquests irresponsables mal parits podrien fer que es morís la seva mare o la seva àvia. Quin liberalisme més tronat.

Bé deia a l’inici que per fi s’albira un canvi de tendència psicològica. Aquesta setmana molta gent que conec s’ha vacunat o té cita per fer-ho les properes hores. Per fi rebem senyals propers positius després de tanta xerrameca i després del colossal desastre que ha estat la gestió de la UE. Vaig sentir a dir que hi ha dues respostes al món a la pandèmia, la dels règims totalitaris i la dels estats liberals. No és cert, els EUA, Rússia i la Xina es comporten amb la mateixa mentalitat estatalista i, d’altra banda, de sentit comú: tenen fàbriques on es produeixen les vacunes a l’interior dels seus països. La UE no, els euròcrates, després del fiasco de les mascaretes, prefereixen treballar per les farmacèutiques abans que fer-ho pels ciutadans europeus que els paguen el sou. I han fracassat. Ells només pensen en quins llocs de treball milionaris els oferiran les multinacionals pels serveis prestats un cop deixin Brussel·les. El dijous sento a la ràdio que dilluns no arribaran a Catalunya les 175.000 vacunes promeses. O sigui, el Departament de Salut ha de muntar un operatiu per posar a partir de dilluns 175.000 vacunes i el dijous anterior els diuen que no arribaran. I no dimiteix ningú ni del govern espanyol ni de la UE. És que ni demanen excuses!

Bé, amb tot crec que per fi comencem a veure que la llum al final del túnel no és un tren que va a tota pastilla en la nostra direcció. Dijous em van vacunar. Ja sé que estareu patint molt per mi, ja que els més filiprims diuen que l’AstraZeneca em pot provocar trombes. No patiu, encara hi ha més lectors del Diari de Sabadell que estan convençuts des de fa molts, però que molts anys, que els trombes els tinc, de fet des que tinc capacitat d’escriure. Si no, no s’expliquen la major part de les meves opinions. A tots ells els desitjo molta… salut i molta sort.

Comentaris
To Top