“Alguns es dediquen a obrir pisos perquè els ocupin altres persones, i punxen l’aigua i la llum del carrer. D’altres lloguen el seu pis per fer diners i busquen on viure gratis”. El Rubén, de Torre-romeu, sap de què parla i conviu amb un fenomen que va cap a més: les usurpacions d’habitatges van marcar rècord l’any 2020. Segons les dades dels Mossos d’Esquadra, es van produir 336 fets delictius a l’Àrea Bàsica Policial de Sabadell –que inclou la capital i vuit municipis de la rodalia–. El nombre de casos no s’ha aturat amb la pandèmia, més aviat al contrari. Un pis s’afegeix a la llista d’immobles ocupats cada 26 hores, un ritme quatre vegades més alt que ara fa deu anys (2011: 75 fets delictius).
Els casos d’ocupació han augmentat de forma ininterrompuda en dues onades: la primera va tenir lloc després de la crisi econòmic-financera (2011-2015), com a efecte secundari de la crisi immobiliària. La segona –que va començar el 2017 i encara es manté– ha multiplicat el nombre d’usurpacions il·legals a les principals ciutats catalanes.
Especialment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Badalona i l’Hospitalet del Llobregat –amb 21 i 13 ocupacions per cada 10.000 habitants, respectivament– són els municipis més afectats. Sabadell queda per sota d’aquests registres, amb 10,5 casos per cada 10.000 habitants, però supera Santa Coloma de Gramenet (9,8), Barcelona ciutat (9,4) i la veïna Terrassa (8,4), segons les dades dels Mossos.
Precisament des de la perspectiva local, un dels problemes és que no hi ha marge legal per evitar les ocupacions. “No tenim prou instruments per fer front a les ocupacions, quan és un dels principals problemes dels veïns”, lamenta l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. Creu que falta un protocol específic i agents dels Mossos, i un marc normatiu perquè “en els casos conflictius, s’actuï amb contundència”. “S’ha d’actuar, com hem fet nosaltres amb els pisos públics de Vimusa: ocupa que entra, ocupa que fem fora”, afegeix.
Dos perfils d’ocupes
“Cada cas és diferent”. És una frase repetida entre els agents de policia a l’hora d’actuar davant de la usurpació d’un habitatge. Es té molt en compte si es tracta d’una família prèviament desnonada o si hi ha menors involucrats. La Policia Municipal diferencia les ocupacions per necessitat d’aquelles associades a la delinqüència o l’incivisme. En aquests últims casos, si s’enxampen els ocupes in fraganti, els agents tenen l’ordre d’evitar la usurpació de l’immoble.
Ho impedeixen fent pressió: s’esperen a la porta, vigilen si surten un moment i eviten que portin objectes i s’hi instal·lin. Els agents es troben amb situacions de tota mena: “Contractes falsos, s’inventen que tenen fills quan no en tenen… hi ha molta picaresca”, asseguren fonts de la Policia Municipal, que expliquen que –amb mentides o sense– “acaben cedint i marxen”.
