Ciutat

El doble de majors de 80 anys

Sabadell té avui gairebé el 100% més de població d'almenys 80 anys que fa vint anys. L’envelliment de la població comporta nous reptes pel sistema de salut

Dues dones fan exercici per la popular ‘ruta del colesterol’, a la carretera de Matadepera, aquesta Setmana Santa / LLUÍS FRANCO

El nombre de sabadellencs de 80 anys o més pràcticament s’ha doblat en les dues últimes dècades, del 2000 al 2020. Com més grans ens fem, més dones hi ha respecte al nombre d’homes. Tot, a causa de diferents motius científics i sociològics que comporten nous reptes per a cuidar la població.

Malgrat que les dones visquin més, els professionals de les cures i la sociologia subratllen que el que és important és veure l’esperança de vida en salut, que apunten que és similar entre homes i dones. I és que “elles viuen més, però en últim moment més malaltes, amb més dependència”, subratlla el sociòleg de la UAB Pau Miret. La metgessa de família i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona Eulàlia Ruiz afirma per la seva part que “no és suficient viure per viure, sinó que hem d’aconseguir que la gent visqui amb qualitat física i emocional i ajudar a morir dignament”.

L’any 2000 Sabadell tenia 6.557 veïns amb més de 80 anys, dada que a 1 de gener del 2020, abans de l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, era de 12.609 persones (un 92,3% més). D’aquestes, 4.541 eren homes i 8.068 dones. On s’eixampla més la diferència entre homes i dones és en la xifra de centenaris. A 1 de gener del 2020, Sabadell tenia 7 homes de 100 anys o més, per 47 dones. Si bé fa vint anys ells eren 4, elles eren 10, de manera que el nombre s’ha multiplicat per quatre.

El metge coordinador de la secció de geriatria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès, Jordi Esquirol, apunta que el fet que les dones tenen dos cromosomes X, que actuen a tall de “còpia de seguretat” en cas de malaltia explicaria la seva major esperança de vida respecte als homes, perquè aquests només tenen un X i un Y. El metge també explica el cas de la síndrome de Klinefelter (SK)  pel qual hi ha homes que tenen un cromosoma X de més, sent XXY, i assegura que s’ha demostrat que viuen més, així com també passa en el cas d’algun ocell.

Hi ha altres motius mèdics que expliquen aquestes diferències. Jordi Esquirol apunta també al metabolisme i a una qüestió hormonal. Els homes tenen més testosterona, la qual provoca comportaments més agressius, violents o conductes de risc, i “les conductes de suïcidi són més altes. El comportament dels homes és més temerari en estil de vida i tenen més accidents”, afegeix. Tanmateix, la testosterona provoca canvis en el colesterol, fent que els homes el tinguin més alt i això augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars que elles tenen menys perquè aquests nivells els tenen més baixos.

Hi ha altres factors que expliquen l’esperança de vida més alta de les dones, segons Esquirol, com el fet que puguin tenir hàbits més saludades com no fumar. Segons l’Idescat, el 2018 a Catalunya fumaven un 16% d’homes més grans de 65 anys i un 4,8% de dones. El geriatre també apunta que elles van abans al metge i per tant el diagnòstic és més precoç amb la qual cosa la cura és més factible o bé que mengen menys i de més qualitat que els homes.

Reptes pel sistema

L’envelliment de la població, segons la metgessa Eulàlia Ruiz, comporta  un repte al qual el sistema sanitari s’ha d’adaptar amb una atenció primària “més potent, perquè és la porta d’entrada i on es controlen les patologies cròniques, les que més té la gent gran”. Un dels serveis que en aquest sentit ha de créixer, al parer d’Eulàlia Ruiz, és el de l’atenció domiciliària per aquelles persones que no poden sortir de casa pel que sigui. Ruiz també aposta per orientar-se més a fer cribratges per augmentar la capacitat diagnòstica, abordar les patologies mentals especialment pel que fa al dolor crònic i la pròpia salut mental com la soledat, la tristesa o les pors i, finalment, les cures pal·liatives i debats com el de l’eutanàsia, que a Espanya serà legal a partir del 25 de juny, tres mesos després de l’aprovació al Congrés.

Menys diferències socials

Històricament, la major esperança de vida de les dones s’ha associat a factors com hàbits de vida més saludables o una vida menys activa perquè no podien treballar. El sociòleg Pau Miret remarca que amb el pas del temps “l’explicació social ha anat caient”. “Normalment elles fumaven menys, tenien una vida més saludable, no treballaven en les feines més demandants, etc, però actualment això ja no és així i la diferència es manté”, subratlla, insistint que el perquè real d’aquesta diferència “no el sap ningú” tot i que comparteix que ha de ser de tipus biològic. Segons Miret, la pandèmia provocarà una caiguda “important” de l’esperança de vida, perquè la Covid-19 ha tingut el major impacte en la gent gran, però creu que aquest indicador “es recuperarà immediatament” quan tothom estigui vacunat.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top