[Per Ricard Mas, historiador de l’art]
Una de les principals aportacions de Sabadell a la cultura catalana és la impremta Sallent. No exagero. L’obrador engegat per Joan Sallent cap al 1908 en un cobert del carrer Horta Novella va esdevenir, en poc temps, una de les millors impremtes del país, al nivell de les mítiques Oliva de Vilanova i Altés.
No es tracta només de l’aproximadament miler de llibres impresos, de vegades per encàrrec d’editorials de Barcelona, d’altres per iniciativa pròpia o complicitat amb la intel·ligèntsia local, com les mítiques edicions de La Mirada, ans també de miríades de papereria industrial: capçaleres de fàbriques i tallers, fulletons, targetes de viatjants, calendaris, horaris del transport públic, accions i goigs. Un deliri per als amants del paper i del disseny.
Portada de la plaquette Joan Sallent, impressor (Fundació La Mirada) / CEDIDA
Si voleu saber-ho gairebé tot sobre el fundador de la Impremta Sallent, esteu de sort. La Fundació La Mirada va publicar aquest gener una plaquette –bé, en diuen plaquette, però supera a bastament l’extensió d’aquesta mena de breus publicacions– titulada Joan Sallent, impressor. Si us pot la curiositat, té un preu d’onze euros i escaig.
L’obra, amb un pròleg de Miquel Bach, es composa bàsicament d’un qüestionari d’aquest primer a Xavier Sallent, dut a terme l’any 1998 però mai publicat. D’una sèrie d’articles –gairebé tots apareguts al Diari de Sabadell– sobre Joan Sallent. I d’una llista de gairebé 400 llibres, impresos a l’obrador familiar durant mig segle, que guardava Xavier Sallent per a llegar-los als seus fills.
Mala fortuna, la dels Sallent. El fundador, va morir el 1936 als 57 anys. El van succeir Eugeni Sallent (1908-1961) i el seu soci Francesc Custodio. Tanquen la nissaga d’impressors Xavier i Joan Sallent. Xavier, un dissenyador gràfic que cal descobrir i reivindicar, s’independitzà i fundà, el 1967, l’empresa Educa Sallent. Educa, segur que ho sabeu, fou un dels principals fabricants europeus de puzles. Xavier morí l’any 2001, i l’empresa fou adquirida per Borràs -els dels jocs de màgia– donant lloc a l’actual Educa Borras (així, sense accent, per estalviar disputes).
He de confessar que sóc home de paper. Tota la vida ho he estat. I que el Museu d’Art de Sabadell m’ha encarregat el comissariat d’una exposició sobre la impremta Sallent que, si tot va bé, s’inaugurarà durant la Festa Major. Tota aportació o suggeriment seran benvinguts.
Avui, que tot ho fem per internet i a través del telèfon mòbil, se’ns fa estrany d’entendre la importància capital d’una impremta, d’una fàbrica de llibres. És difícil d’establir comparacions, però cal tenir en compte la materialitat del llibre, la importància inadvertida de la tipografia, del disseny, la seva capacitat de difondre idees, de vehicular i d’estructurar la societat civil. De –la frase està molt gastada, però és fonamental– “fer país” en un país on tot estava per fer. Us en donaré dos exemples: durant la guerra civil, va imprimir bitllets de banc, gravats per Ricard Marlet i emesos per l’Ajuntament de Sabadell. I el 1942 va imprimir el primer llibre oficialment en català, Rosa mística, poemari de mossèn Camil Geis.
