Publicitat
Ciutat

Com repensar els Merinals

El futur dels 170 habitatges de la fase 2 del polígon Arraona-Merinals afectats per patologies estructurals arriba de la mà d’un projecte a gran escala, transformar la seva fisonomia urbana i els entorns. L’enderroc, ara fa un any, dels últims edificis que s’han substituït obre un interrogant: Quin és el futur dels espais que han quedat en desús? Els experts ho veuen com l’ocasió per replantejar els terrenys, propietat de l’Agència Catalana de l’Habitatge.

“És una oportunitat per refer el polígon i cobrir les necessitats urbanístiques de la zona”, exposa Jaume Puig, arquitecte urbanista i director de l’Oficina Municipal de Rehabilitació (1993-2004). De fet, la fisonomia de la fase 2 ha canviat en qüestió d’un any. A una banda del quadrant –on estaven ubicats els blocs ja enderrocats– han quedat uns terrenys totalment abandonats. A l’altra, set blocs que, com a mínim, s’hauran de rehabilitar integralment. A l’ala oest, la plaça dels Doctors de Banting i Best, “desfasada”. 

Els experts coincideixen en la importància de repensar l’espai i dotar-lo de zona verda per dignificar l’entorn. L’arquitecte que ha assessorat la comunitat, A. F., creu en la rehabilitació per “evitar la degradació de l’espai”. Segons el seu criteri, seria ideal l’enderroc i substitució dels pisos i la rehabilitació del quadrant amb un nou sistema de clavegueram, la renovació de l’enllumenat, la millora de la plaça de Veneçuela i la construcció d’un equipament públic. “Una bona reurbanització és un salt qualitatiu del barri”, sosté. També Puig posa en relleu que un pla de barri pot millorar la seva qualitat residencial. L’arquitecte urbanista proposa un estudi previ per analitzar quins són els dèficits. “És una zona amb moltes oportunitats per la seva ubicació. Cal explotar el seu potencial”, subratlla.

L’expert aposta per recosir aquest espai connectant-lo amb Can Gambús –ara en ple creixement urbanístic– i amb el bosc de Can Feu. En aquest cas, l’Ajuntament té previst recuperar part de la zona verda amb els fons europeus Next Generation (o a través d’altres subvencions). I Jaume Puig sosté que la integració entre aquestes zones dotaria de més valor als Merinals: “Les polítiques d’inversió són essencials per reactivar els barris”, apunta.

Vista aèria del polígon Arraona-Merinals / Lluís Franco

Un espai envellit

“Els carters ja coneixen el barri, però altres repartidors es perden entre els carrers anònims”, explica Jaume García-Arija, portaveu dels propietaris afectats dels 170 habitatges. Els carrers del polígon –ubicat entre els carrers de la Palma, d’Argentina, de Brasil i de Tenerife– no tenen nom. Les mancances a la zona, però, van més enllà: “Tenim problemes seriosos amb el clavegueram, el sistema és molt antic i pateix obstruccions freqüentment”, alerta el president de l’associació de veïns de Merinals-Can Gambús, Francisco García.

El manteniment de parcs, places i carrers –que hauria d’anar a càrrec de la Generalitat– és una altra de les reivindicacions. “Han passat mesos sense que ningú passés a netejar”, explica García-Arija. D’altra banda, denuncien problemes d’accessibilitat a la plaça dels Doctors Banting i Best: “Cal que els serveis d’emergència hi puguin accedir”, demanen. Paral·lelament, els representants veïnals proposen que a l’espai que ha quedat després de l’enderroc s’hi ubiquin zones verdes, que es recuperi la plaça infantil de la plaça de Veneçuela i un equipament públic. 

Publicitat

Construir sense planificar

Els defectes són d’origen. L’any 1957 s’entregaven les claus del polígon Arraona-Merinals, una promoció pública de l’Obra Sindical del Hogar que “cobria precàriament les immenses necessitats d’habitatge que patia Sabadell”, recorda Ricard Martínez, historiador de la UAB. “Aleshores no existia la concepció de l’espai públic”, afegeix la historiadora Angelina Puig. Ni tan sols els carrers estaven pavimentats, una realitat que no va arribar fins al 1972. “Era un pegat enmig del no-res, la necessitat era revertir aquest dèficit d’habitatge que patia Sabadell de forma crònica”, recorda l’historiador. La resta era secundari. De fet, el barri naixia a la dècada del 1950 amb cases d’autoconstrucció i ràpidament va créixer amb habitatges d’obra pública.

No era casualitat: en només una dècada, del 1950 al 1960, Sabadell passa de tenir 60.000 habitants a pràcticament 105.000, tal com recull la historiadora Angelina Puig en el seu estudi. I la necessitat revertia en les condicions de l’espai públic. Els carrers s’enfangaven amb la pluja, l’enllumenat no va arribar fins a l’any 1962, hi havia dèficits d’equipaments i els habitatges aviat es van començar a anomenar barraques verticals. “No hi havia cap mena de planificació”, apunta Jaume Puig, i afegeix que és el moment de corregir l’error.

Passar a l’acció

L’Ajuntament juga un paper clau en la decisió final. A l’espera que es creï la taula de negociació que decidirà el futur dels 170 habitatges, serà un dels agents que repensi l’entorn. El regidor d’Habitatge, Eloi Cortés, afirma que la intervenció als habitatges afectats “ha d’anar acompanyada d’una transformació profunda” dels entorns. Es decidirà a tres bandes –Generalitat, Ajuntament i veïnat–, però el regidor posa com a condició sine qua non la dignificació de l’espai públic i guanyar espai verd. Els terrenys passaran a ser de titularitat municipal un cop estiguin urbanitzats. 

També l’oposició creu que cal transformar l’espai. Ciutadans ja defensava durant la campanya electoral del 14-F un nou plantejament urbanístic del polígon: “Proposem tirar a terra els edificis, cofinançar els nous habitatges i, amb el terreny disponible, dignificar el barri”, exposa Adrián Hernández. Des d’ERC, Santi Valls –que s’ha mostrat contrari al pavelló poliesportiu que està projectat– proposa cobrir les pistes de l’escola Arraona i aposta per accelerar “els problemes amb l’enllumenat”. A banda, recorda que “cal construir una biblioteca al districte 5”.

Hi coincideix Lluís Perarnau, regidor de la Crida, que denuncia “l’estat d’abandonament” per part de l’Agència de l’Habitatge. Perarnau també proposa programes d’intervenció comunitària. Lourdes Ciuró, portaveu de Junts per Sabadell, coincideix amb la visió dels experts i apunta que la millora implica habilitar “un espai públic de qualitat, inclusiu i accessible” i assenyala una millora de l’enllumenat, espais de joc, verd urbà i zones d’aigua. Un rentat de cara de portes endins i de portes enfora.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top