'La botiga de vides': Voler encaixar i no sortir-te’n

Adrià Aguacil (Sabadell, 2000) té les coses clares. La seva òpera prima, La botiga de vides, va guanyar el Premi Ciutat de Badalona de Narrativa Juvenil 2020. I va aprofitar la gala de lliurament per alçar la veu contra les agressions físiques que pateixen gais, lesbianes i transsexuals a la Catalunya d’avui dia.  Un al·legat contra els abusos que també traspua La botiga de vides: Si bé no està centrada en l’assetjament que pateix la protagonista a l’institut, sí que és l’escenari en què es desenvolupa la narració. “La Júlia  és molt freaky, està molt posada en el món del còmic i tal”, explicava Aguacil aquest dijous a La Llar del Llibre, en la presentació de la novel·la. “Però no està satisfeta amb la seva vida. Són uns anys en què vols encaixar en un grup, vols agradar. I ella no està bé dins la classe, ni sap com comunicar-se”, afegeix Aguacil.  Voldria ser Wonder Woman i enviar-los a pasturar, però és més aviat Metal-Doraemon (el malnom amb el qual l’han batejat a classe). I tanmateix, no genera condescendència en el lector. Més aviat, aquella solidaritat mútua que neix entre els que no han estat mai els populars. “Volia explicar l’adolescència, allò de voler encaixar i no sortir-te’n”.  [caption id="attachment_178913" align="aligncenter" width="467"] Aguacil, dijous, abans de la presentació / VICTÒRIA ROVIRA[/caption] O acceptar el preu a pagar. En el cas de la Júlia, amagar els seus interessos (còmics de La Guerra de les galàxies i Doraemon). O sigui, negar el seu tret d’identitat, la tribu freak. “És com deixar de ser tu mateix, deixar de dir segons quines coses, de dir el que t’agrada. Deixes de ser autèntic”.  És així com la Júlia trobarà una botiga de vides (“semblava la sala de profecies de Harry Potter”) i... Stop. Spoilers no, gràcies.  En tot cas, entra aquí l’element fantàstic de la novel·la. De fet, Aguacil confessa que la ciència-ficció (a més del terror) és un gènere que li interessa especialment. Tot i així, la seva segona novel·la (que té a mitges) no inclourà elements de sci-fi. Serà un drama adolescent en què el protagonista –entre d’altres– està dins de l’armari. De fet, Aguacil és un acèrrim defensor d’introduir més referents LGTBIQ+ a les narracions. “Falta molta representació de personatges” no normatius, criticava fa pocs dies en una entrevista a Youtube.  I proposa introduir-los en dos sentits: “D’una banda, col·locar personatges que siguin del col·lectiu dins la història, però sense que això sigui el tema principal”, explica, tal com ja fa Netflix amb algunes sèries. Aquesta opció és la que tria Aguacil a La botiga de vides, en què la Júlia és lesbiana, però la seva sexualitat no és el motor de la història.  I d’altra banda, fer narracions que expliquin fets com sortir de l’armari o la transició sexual. “Continua havent-hi sortides i transicions traumàtiques”, explica Aguacil. Aquesta sembla l’opció que seguirà a la seva segona novel·la.