“El poble gitano continua deshumanitzat”. Pastora Filigrana (Sevilla, 1981) és advocada i forma part de la xarxa Antidiscriminatòria Gitana (RAG). En el marc del 8M i del 50è aniversari del primer congrés mundial gitano, la també activista va participar en unes jornades telemàtiques a Sabadell organitzades pel grup municipal d’ERC, en què carregava contra “l’antigitanisme”.
Des del 1978, amb la Constitució espanyola, no existeixen lleis contra cap ètnia a l’Estat. Quina és la dimensió de l’antigitanisme? Històricament han existit lleis antigitanes, des de la persecució dels Reis Catòlics a la prohibició de l’ús de la parla gitana, el caló, considerat un argot delinqüent durant el franquisme. I no, ara no existeixen. Però sí que hi ha un racisme estructural i institucional, a banda del rebuig social que pateix el poble gitano en molts casos. És un col·lectiu que pateix discriminació en tots els àmbits.
Com per exemple? Hi ha moltes manifestacions que no són casuals. Des de no aconseguir llogar un immoble per la teva condició com la segregació del col·lectiu a barris, a les escoles… I no ens oblidem de l’antigitanisme en el cercle de la justícia: hi ha estudis que demostren que els gitanos pateixen més identificacions policials que els paios, condemnes més elevades… Estem en el punt de mira de la societat.
I l’arribada de persones gitanes a les institucions canvia les regles del joc? És molt positiu que apareguin referents gitanos quan el col·lectiu ha patit aquesta deshumanització en l’imaginari col·lectiu. És possible que vinguin acompanyats de polítiques que lluitin contra l’antigitanisme, però això encara s’ha de veure, cal voluntat política.
A Sabadell, en el marc del 8M, parlava de feminisme gitano. És conceptualment diferent de la resta de manifestacions de feminisme? No m’atreviria a dir que existeix, sinó que comença a anunciar-se. És un procés viu, però falta teoria. Les dones pateixen una situació d’opressió doble, per ser dones i per ser gitanes. I el feminisme gitano és la reivindicació de la dona a través d’altres opressions que s’hi sumen.
El feminisme gitano està renyit amb la tradició més secular de la cultura gitana? El masclisme és una estructura global i estructural, diferenciar entre patriarcat gitano o musulmà no és real. El masclisme no és un termòmetre per mesurar cultures.
L’advocada i activista gitana Pastora Filigrana / CEDIDA (Dani Codina, Òmnium)
