[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
Arran del desgavell de la UE amb la campanya de vacunació, he recordat la història de l’Igor. L’Igor és un amic, que, ja des de petit, somniava a convertir-se en pilot d’avió professional. Va esforçar-se per poder accedir als estudis i, amb el suport econòmic familiar i treballant els estius, va acabar obtenint el títol. Abans de pilotar avions comercials, però, li calia acreditar moltes hores de vol tutelat. Amb aquest objectiu, se’n va anar a viure als Estats Units, ja que allà, segons em va explicar, aquestes hores tenien un cost molt menor.
Una vegada va haver aconseguit la llicència definitiva, amb menys de 30 anys, va muntar una empresa de vols privats amb un company d’estudis nord-americà. Em va explicar com, en qüestió de dies, va aconseguir el permís operatiu i va signar els rentings dels avions. Havia de treballar molt, però es guanyava francament bé la vida.
Al cap d’uns anys, per qüestions familiars, va haver de tornar a Espanya. Va vendre la seva part de la companyia al soci i, amb un excés d’optimisme, va creure que ja en crearia una de nova aquí. No obstant això, quan va contactar amb les autoritats que regulen a Espanya aquesta mena d’empreses, per poc que no es desmaia. Els tràmits que havia enllestit en uns quants dies als Estats Units, aquí a Espanya, en el millor dels casos, li comportarien anys. Ho va intentar durant un temps, però, desesperat, va acabar llançant la tovallola.
Des d’aleshores, l’Igor viu a Andalusia i es dedica a fer classes d’anglès a particulars i a tocar la guitarra flamenca els caps de setmana per als turistes. I, ben mirat, havent canviat el blau del cel americà pel verde que te quiero verde andalús, ell és felicíssim. Ara bé, cada cop que el vaig a visitar, no puc evitar pensar, potser per defecte professional, el PIB que hauria generat als EUA i el que acabarà generant aquí.
Amb aquest cas real del meu amic pilot vull exemplificar els efectes del marc contextual en la presa de decisions individuals. Podem abocar molts diners amb els fons Next Generation, però, si seguim regits per l’imperi de la hiperregulació, la burocràcia i l’economia de subsidis, les noves generacions europees no tindran cap altra opció que acabar servint copes als turistes asiàtics i americans que vinguin a visitar el nostre preciós continent-museu.
