El consistori està ultimant el tràmit d’aprovació del projecte i la licitació de les obres per a la reparació de la Sèquia Monar. La rehabilitació posarà fi, de forma provisional, als problemes d’abastament d’aigua per regar l’Horta Vella i l’Horta del Fruiterar; també coneguda com a l’horta de Can Puiggener.
Uns 130 pagesos formen part de la comunitat de les hortes esmentades; totes dues des de fa gairebé tres anys sense accés al reg de la Sèquia Monar. Els pagesos la utilitzaven per regar els cultius, però, fruit de les constants esllavissades, la pluja o bé, la construcció del Parc de la Clota – Font dels Gitanos ha quedat malmesa.
Així mateix, la comunitat de pagesos ha estat tres anys lluitant contra la sequedat del Ripoll per tal d’aconseguir aigua pels seus horts. La majoria han buscat alternatives per resoldre el problema: amb una bomba domèstica, el reg gota a gota, recollint aigua d’una font, d’un pou o de la pluja; o bé, directament del riu amb garrafes. D’altra banda, molts d’ells, han decidit plantar hortalisses que no necessitin molta aigua. Una minoria, però, no ha pogut seguir mantenint els seus horts, els quals es troben pràcticament al llim de l’abandonament.
Una de les formes més pràctiques, però d’alt cost econòmic, i que per tant utilitzen pocs pagesos, és anar a buscar aigua amb una bomba domèstica, la qual funciona amb gasolina. L’aparell té una capacitat d’uns 10 mil litres l’hora i permet transportar l’aigua del riu a l’hort.
Un dels pagesos a l’Horta Vella utilitzant la bomba domèstica/ VICTÒRIA ROVIRA
“Quan ens vam trobar amb el problema de la Sèquia, ens vam reunir amb l’Ajuntament i l’Agència Catalana de l’Aigua, la qual ens va autoritzar a extreure aigua de quatre punts concrets del riu, mitjançant motobombes domèstiques”, assenyala el representant de l’Horta Vella, Lluís Fernández. Tot i això, considera que no és una bona solució, ja que l’ubicació del cultiu pot ser no adequada. Ell, però, s’ho ha pogut permetre, tot i que és conscient de les dificultats que comporta.
“Sóc un dels pagesos afortunats, ja que he pogut invertir els diners per comprar la bomba, la benzina i els tubs. A més, de tenir l’hort al costat del riu”, etziba contundentment Fernández.
Una altra opció, la qual utilitza un dels pagesos de l’Horta del Fruiterar, Josep, és treure aigua de d’una font que li queda relativament a prop “Nosaltres dins de l’hort tenim una font, la qual vessa més de 10 mil litres al dia, i ens hem adaptar a utilitzar aquest sistema tot i no ser l’òptim”, exposa. N’hi ha d’altres que utilitzen una regadora, la qual suposa un esforç físic molt més gran i invertir-hi més temps.
Una altra opció força estesa és el reg gota a gota, tal com utilitza un dels pagesos de l’Horta Vella, el Pepe: “He tret aigua d’un pou d’aquí, però n’extrec poca. No en tinc prou. Per això, he hagut d’anar racionalitzant l’aigua a poc a poc. A conseqüència d’aquesta precarització, finalment, he posat el reg gota a gota. El primer i pràcticament el segon any sense aigua a la Sèquia, utilitzava el pou per després fer el reg gota a gota. Feia un forat a cada planta per poder-la regar; però és una feina duríssima”, lamenta. Finalment, el Pepe també va decidir muntar-se un sistema per poder aprofitar l’aigua de la pluja, i exposa que li és bastant útil, ja que “tota l’aigua que arriba és benvinguda”.
Un dels pagesos de utilitzant un sistema per aprofitar l’aigua de la pluja/VICTÒRIA ROVIRA
El reg gota a gota es caracteritza per una aplicació de l’aigua a poc a poc. Consisteix a aportar l’aigua de manera localitzada just a peu de cada planta. D’aquesta manera, es redueixen les despeses d’aigua innecessàries que es poden trobar en altres sistemes de reg. El Fernando, jove pagès de l’Horta Vella explica que hi ha molta gent gran que feia viatges amb un cotxe amb unes 60 galledes per transportar l’aigua; per ell li suposava un cost de desgast físic, fet que explica que moltes persones grans no poden utilitzar aquest mètode.
Un dels pagesos utilitzant la regadora pels seus cultius/VICTÒRIA ROVIRA
Per això, van realitzar una instal·lació de canonades i van decidir sumar-se a la iniciativa de comprar bombes domèstiques, titllades pel jove pagès com a “alt cost i poc sostenibles pel medi ambient”
BÉ CULTURAL D’INTERÈS SOCIAL
La Sèquia, situada al marge del Riu Ripoll, representa la base del funcionament de tot el sistema hidràulic del riu. Antigament permetia el funcionament dels molins, i actualment, és el subministrament pel reg de les zones d’horta històrica; l’Horta Fruiterar i l’Horta Vella. La Sèquia Monar és un element protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS) pel seu valor arqueològic i arquitectònic. Té el seu origen al segle X i l’element està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Tot i això, no la podem entendre com un sistema estable i inamovible, ni com un sistema únic i lineal del riu; ja que des de fa més d’un centenar d’anys va patir les primeres transformacions en el seu recorregut a més de les remodelacions en les característiques físiques que han canviat de forma radical passant a l’ús del ciment armat. Tot i això, l’ús continuat de la Sèquia al llarg dels anys ha provocat una conservació precària d’aquesta tot i els manteniments constants per part dels mateixos hortolans i fabricants.
“La Sèquia no té propietat, ja que no està registrada enlloc. La part del capdamunt pertanyia a la propietat de Can Puiggener, i aquesta es va vendre a trossos. El tros de la Sèquia, però, no el va comprar ningú. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) diu que ella és propietària de l’aigua, no per on passa aquesta. Per altra banda, l’Ajuntament, ens ho ha cedit perquè siguem els custodis de la Sèquia; fem la neteja i les reparacions”, destaca el secretari de l’Horta del Fruiterar, Josep Arrebola.
Vista aèria de l’Horta del Fruiterar/VICTÒRIA ROVIRA
L’Ajuntament, que des del primer moment va admetre que li pertocava arranjar l’obturació de la sèquia, va contractar la redacció d’una memòria tècnica valorada, per la reparació i consolidació de la sèquia Monar al seu pas pel Parc de la Clota-Font dels Gitanos. L’import de l’execució de les obres és de 96.285 euros. Després d’una reunió amb els regants varen acordar que mentre no s’executessin les obres es buscaria una solució momentània per aquests estiu.
El passat divendres, 9 d’abril, es va realitzar la prova pilot a l’Hort del Fruiterar per subministrar provisionalment aigua a l’Horta del Fruiterar procedent de la mina del Ripoll. Està previst que la setmana vinent s’instal·li la una bomba i el cabalímetre al riu Ripoll per captar l’aigua per regar l’horta Vella; mesures consensuades amb l’Agència Catalana de l’Aigua. El cost d’execució establert en el projecte de reparació és de 96.285 euros.
Canonada provisional que ha instal.lat l’Ajuntament dins un tram de la sèquia, que ha estat comprovada divendres 9 d’abril/VICTÒRIA ROVIRA
Tot i això, la regidora d’urbanisme, Mar Molina, assenyala “que aquestes únicament representen solucions temporals fins a tenir rehabilitada la Sèquia Monar, que abasteix d’aigua aquestes hortes”.
Els pagesos estan a l’expectativa de la nova mesura provisional; per una banda asseguren que esta esperançats, però, per altra esperen que es repari una altra alternativa per reparar la famosa: Sèquia Monar, Bé Cultural d’Interès Local.
