Les ciutats de la segona corona metropolitana han constituït una aliança estratègica per tenir pes en les decisions que es prenen a Barcelona i a Madrid. Un nou ens, l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, integrarà ciutats com Martorell, Terrassa, Sabadell i Vilanova i la Geltrú. Municipis amb realitats diferents però interessos comuns: se senten infrarepresentats en l’adopció de noves polítiques i denuncien la falta d’inversió i d’infraestructures. Ara, volen anar a l’una per guanyar incidència.
Els alcaldes de les nou ciutats que formaran L’Arc Metropolità / LLUÍS FRANCO
Amb la força de 900.000 habitants, pràcticament, nou ciutats de la rodalia de Barcelona han conformat l’Arc Metropolità. Sabadell, Terrassa i Rubí (Vallès Occidental), Mataró (Maresme), Martorell (Baix Llobregat Nord), Vilanova i la Geltrú (Garraf), Granollers i Mollet del Vallès (Vallès Oriental) i Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) han creat un instrument per influir en les decisions que es prenen a Barcelona i a Madrid. Analitzem tot seguit, a través de l’anàlisi de dades, el pes estratègic i els reptes de l’Arc Metropolità.
Radiografia de l’Arc Metropolità
On és l’Arc?
L’Arc Metropolità neix amb voluntat d’incloure els grans municipis que conformen la fins ara anomenada segona corona metropolitana de Barcelona. Si es traça una línia entre les nou ciutats fundadores, es visualitza bé el seu àmbit d’influència: municipis, fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb un pes demogràfic i econòmic important.
El 12% de Catalunya
Les nou ciutats de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità representen el 12% de ciutadans de Catalunya. Entre els signats de la Declaració de Martorell, hi ha tres de les deu ciutats més poblades del país: Terrassa (223.627 habitants), Sabadell (216.520) i Mataró (129.661). Si s’inclouen tots els municipis dins de l’Arc Metropolità, l’ens té el potencial de representar més de dos milions de persones, el 28% de la societat catalana.
L’Arc, en pes demogràfic
S’han tingut en compte els habitants de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat Nord, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i l’Oriental
Evolució de la població 2016-2020
Potencial de creixement
La tendència és sortir de Barcelona i marxar a viure a les seves proximitats. Des del 2016, tal com es pot veure en els gràfics, Barcelona ha sumat 55.436 nous habitants (+3,4%), mentre que el conjunt de les regions de Barcelona i el Penedès (sense el Barcelonès) ha guanyat 94.043 habitants (+3,7%).
Els preus de l’habitatge
L’atractiu de l’Arc Metropolità respon sobretot a l’augment del cost de la vida a la capital catalana. L’èxode barceloní s’explica pels preus elevats de l’habitatge: un pis de 60 metres val el doble a Barcelona que a Sabadell.
Arc ‘ampliable’
L’Arc Metropolità es constituirà abans de l’estiu, un cop els plens municipals dels ajuntaments implicats aprovin els estatuts de l’entitat. La intenció es fer créixer l’ens més enllà de les nou ciutats actuals i incorporar els municipis de més de 25.000 habitants i que no formin part de l’AMB. Sitges i Premià de Mar podrien ser algunes de les incorporacions.
Economia i ocupació
PIB: Un terç de l’economia
La segona corona té un important pes econòmic en el conjunt del país. Les sis comarques de l’Arc Metropolità –Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Oriental– generen 77.107 milions d’euros a l’any, el 34,9% del PIB català. En qüestió de dècades, aquests territoris han crescut en l’àmbit demogràfic, però també en l’àmbit productiu. Entre els objectius marcats a la Declaració de Martorell, els ajuntaments del nou Arc Metropolità volen aprofitar la seva posició estratègica per actualitzar l’activitat productiva als nous temps: es vol generar una economia circular amb iniciatives vinculades amb la innovació, la tecnologia i la indústria 4.0. Actualment, la segona corona genera el 48,4% del PIB industrial català. Més de 21.000 milions d’euros anuals.
Indústria: El Vallès aguanta
Tot i que els municipis de l’Arc Metropolità han virat cap al sector serveis, el sector secundari (indústria i construcció) segueix sent important. En el cas del Vallès Occidental, representa el 32,5% de l’activitat, quasi vuit punts més que la mitjana catalana (24,9%). Passa tres quarts del mateix amb el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.
Taxa d’atur a les comarques de l’Arc Metropolità
Llocs de feina: L’ocupació, la tasca pendent
La majoria de ciutats de l’Arc Metropolità tenen una taxa d’atur superior a la mitjana de Catalunya (13,12%). D’entre les fundadores, Mataró (16,17%) és la que té els pitjors registres. Tant Sabadell com Terrassa tenen un 14,5% de desocupats. Entre els problemes socials, també hi ha l’augment de la pobresa i falta d’oferta pública d’habitatge.
La majoria de municipis de l’Arc Metropolità tenen una taxa d’atur alta
Població amb estudis superiors:
Deures pendents
El grau de formació s’associa a la qualitat de les ofertes laborals. La realitat és que l’Arc Metropolità té feina a fer: les persones amb estudis superiors representen només el 12% de la població, set punts per sota de la capital catalana (19,4%) i de la mitjana de Catalunya (13,6%). Encara hi ha mig milió de persones a la segona corona amb estudis bàsics o sense formació.
La crisi sanitària, a l’Arc Metropolità
Covid: Mortalitat per sota de Barcelona
7.253 persones han mort a causa del coronavirus a les sis comarques de la rodalia de Barcelona. En termes relatius, s’han produït 25 defuncions per cada 10.000 habitants a l’Arc Metropolità, un 29% per sota dels registres de la comarca del Barcelonès (36 morts per cada 10.000 habitants). La mortalitat –i també la incidència– del virus ha estat més elevada allà on hi ha més densitat de població, com és el cas de Barcelona. Per comarques, des de l’inici de la pandèmia s’han detectat 853 positius per cada 10.000 habitants al Barcelonès, per sobre de les comarques de l’Arc, com el Vallès Occidental i l’Oriental (ambdós amb 750 casos).
En aquesta quarta onada, s’està repetint aquest paradigma: l’última setmana s’han detectat més de 2.000 positius a la capital catalana.
Morts per covid per cada 10.000 habitants (total de defuncions)
FONTS: IDESCAT, INE, IDEALISTA, MUNICAT, CONSELLERIA DE SALUT, OBSERVATORI DEL TREBALL I EL MODEL PRODUCTIU
