“Un poble alegre i ben vestit”. Aquesta és la consigna de Marta Pontnou, qui viu a Sabadell fa 13 anys i presenta el llibre Sexe Ficció aquest Sant Jordi.
Crush, gosting… Per què tot és en anglès? El català no té glamur per a les xarxes socials? Això és el que reivindiquem! Que Carme Junyent accepti paraules com xoxonejar o estalquejar. Hauríem de fer uns Jocs Florals. I entre tots buscar uns noms que ens agradin i ens encaixin. Per exemple, per dir postureo, jo ara empro fer figurera. I als articles utilitzo moltes paraules creades, que sempre me les posen en cursiva perquè no existeixen.
T’he sentit dir que quan camines per Sabadell generes dubtes sobre la teva sexualitat, a causa del look semi rapat. Et miren molt? Sí! Porto un look fora del que és normal. Pel pentinat, per la roba, les combinacions de peces… I abans de la pandèmia i la mascareta, per portar els llavis pintats.
Pontnou, dijous a l’exterior de La Llar del Llibre, on va presentar ‘Sexe Ficció’ / VICTÒRIA ROVIRA
Som conservadors, a Sabadell? Sabadell és molt clàssic. Jo, que soc de fora, ho veig. La gent del Centre vesteix molt similar els uns als altres, estil clàssic. No és tan feréstec com un poble de la Segarra o de la Noguera… Però jo que visc al Centre, veig clarament els clàssics. I els que van de hippies, són la gent de la CUP.
I la classe política com vesteix? Repassem, per exemple, els darrers alcaldes: Marta Farrés arrisca poc. No fa un esforç de posar-se color. Li falta un punt de diva. Per ser alcaldessa, li falta punch. I empoderament amb la seva roba. Juli Fernàndez és molt punki per dins. Però vesteix texans i americana per no arriscar-se. Tot i que ara ho fa més. Porta armilles i corbates superdivertides! I Maties Serracant sembla que és de no mirar-s’ho gens. Tothom té potencials, això sí.
Un dia portava una mascareta verda i em van dir que era de Vox. Hi ha colors prohibits? Mai! No n’hi ha d’haver, de colors que pertanyin a un partit o una ideologia. Això és reprimir-nos a nosaltres mateixos. Que si el vermell és del PSC, el taronja era de Ciutadans… Cap partit pot monopolitzar cap color. I hem de tenir menys por a utilitzar-los.
I portar samarretes reivindicatives, com fa la CUP? Amb gent que ja ha estat escollida, sigui diputada, regidora, senadora… em sembla que és redundant. Perquè reivindiquen una idea per a la qual ja tenen un micròfon, en la seva qualitat d’electe. La samarreta reivindica una idea per a qui no té un micròfon. Jo porto una samarreta de Free Gossos de Tura perquè no tinc aquest micro.
Tinc una amiga militant feminista que és la gran defensora del ‘brilli-brilli’. I de vegades a la gent la sorprèn. És carca pensar que els estampats, el leopardo, el brilli-brilli són propis d’una ideologia o món polític. És el mateix que passa amb la roba sexualitzada. Qui ens sexualitza són les persones, no la peça de roba. Pots portar una faldilla molt curta i això no et fa puta. És qui t’ho diu pel carrer, el que et sexualitza. També passa amb els llavis pintats. Depèn dels ulls de qui et mira.
Anar arreglada i guapa genera autoestima? O pressió estètica? On està la línia que ho separa? El límit el poses tu. Per mi, dedicar-me 10 minuts al matí a maquillar-me, 10 minuts al vespre a triar roba i dues hores a la setmana a comprar-me roba no em fa sucumbir a la pressió estètica. Ningú em diu el que he de fer. Llavors, no crec que ho sigui.
Pontnou, dijous a La Llar del Llibre, on va presentar ‘Sexe Ficció’ / VICTÒRIA ROVIRA
