Les inicials dels seus cognoms són les responsables del seu èxit compartit. A finals dels anys noranta, quatre estudiants de l’escola vallesana d’arquitectura de la UPC, l’ETSAV, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó, van començar a fer projectes junts perquè en algunes classes així els agrupaven. Vint anys després, inclòs l’arquitecte i amic David Lorente a l’equip, són Harquitectes, el despatx sabadellenc que ha guanyat el concurs per ampliar el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) amb el projecte Galeries en el Convent dels Àngels, en un treball conjunt amb els suïssos Christ&Gantenbein.
Xavier Ros, Josep Ricart, Roger Tudó i David Lorente, d’Harquitectes / CEDIDA
Tot i aquesta projecció internacional, es mantenen convençuts que el seu èxit rau a estar a sobre dels projectes, de manera que fer-ne a l’estranger ho veuen més complicat. Ros és el sabadellenc dels quatre, mentre que els seus companys són d’altres municipis del Vallès.
Com han rebut la notícia d’haver guanyat el concurs per ampliar el Macba? Estem molt contents. Ja vam agafar el projecte amb moltes ganes treballant amb aquest despatx suís que personalment no coneixíem abans del concurs. És un punt important perquè és un edifici molt més representatiu que els altres que hem fet, que ho són, però més petits o locals. El Macba és conegut a tot Barcelona, Catalunya i tots els museus tenen una dimensió mundial.
Per què creu que el jurat ha seleccionat la seva proposta? La raó crucial crec que és que vam aconseguir congeniar tots els interessos que hi havia barrejats a l’edifici, molt protegit patrimonialment. La nostra proposta per al nou Macba no renuncia a donar metres de qualitat al museu, però parteix de la idea de reteixir la ciutat. Hi hem previst quatre espais molt grans i polivalents, però sobretot els lliguem amb els edificis patrimonials tan extemporanis. L’església, per exemple, passa a ser el centre de gravetat, el node d’accés a l’edifici, i a la façana hi afegim una galeria vidriada que permet tenir un espai expositiu visible des de l’exterior, amb terrassa a dalt.
Imatge virtual del projecte ‘Galeries’ d’Harquitectes pel Macba / CEDIDA
Aquest any, el seu despatx ja acumula dos premis, un espanyol i un alemany, i ara els adjudiquen aquest projecte de renom. Com han arribat fins aquí i com entomen aquesta embranzida? La nostra progressió va partir de la proximitat. Vam començar fent petits encàrrecs pel Vallès i de mica en mica els projectes s’allunyaven, però sempre estaven a cop de cotxe. En els darrers 10 anys hem guanyat alguns concursos públics i pocs però suficients a Barcelona que ens han permès transcendir la condició vallesana. A mesura que hem tingut reconeixement i difusió ens van sortint oportunitats per treballar a fora, que només acceptem si són excepcionals.
Per què? Afrontem la distància amb recel, la prudència que tenim és la pèrdua de proximitat. En el fons, la nostra arquitectura s’ha basat molt en la proximitat i a gestionar l’obra de molt a prop i considerant-la com una part del disseny. A l’estranger això no funciona així i quan tanques el projecte ja no pots tocar res.
En aquest cas s’han associat amb un despatx suís. Quan treballes fora t’has d’associar. Amb el despatx suís no ens coneixíem personalment, sí per l’obra, i creiem que tenia molt sentit ajuntar la seva bona experiència fent museus amb el reconeixement que tenim nosaltres. Ha estat una simbiosi, ens hem trobat i hem treballat molt bé.
Els sabadellencs Harquitectes guanyen el concurs per ampliar el Macba
