[Per Raül Garcia Barroso, regidor d’Esquerra Republicana]
Com ha transcendit, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell es va reunir ahir per tal de donar compliment al requeriment fet per l’Audiència de Barcelona amb relació a la condemna de tres anys de presó per a l’exalcalde Bustos i d’un any i tres mesos per a l’exintendent de la Policia Municipal de Sabadell, Josep Miquel Duran, que han estat ratificades pel Tribunal Suprem. I els portaveus dels grups d’ERC, la Crida i Junts s’hi van manifestar a favor de demanar el compliment de la sentència, i PSC, Ciudadanos i Podemos van evitar posicionar-s’hi amb l’argument “que ho decideixi el jutge”.
I el que va passar a la Junta de Portaveus és un autèntic abús democràtic, vulnera el que es va acordar en la moció del 2014, quan l’Ajuntament va decidir personar-se com a acusació particular al cas Mercuri, i desnaturalitza, justament, aquesta figura de l’acusació particular.
Perquè la gent ho entengui, l’acusació particular és l’encarregada dins del procés de representar els interessos de la part perjudicada; en aquest cas, l’Ajuntament. És per això que aleshores, com a acusació particular, l’Ajuntament de Sabadell va formular una acusació i va demanar la condemna dels senyors Bustos i Duran a unes penes de presó. I ara resulta que, un cop condemnats, quan el jutjat ens dona la raó, els condemna, ells fan recurs i nosaltres ens hi oposem i tornem a demanar que els condemnin, i al final, amb la condemna ferma, el mateix jutjat al qual havíem exigit la condemna ens pregunta si volem que la compleixin. Diem que no o no diem res? Algú ho entén?
La situació no us recorda aquella famosa frase de Groucho Marx en què deia que ell tenia els seus principis i que, si no agradaven, en tenia uns altres? Doncs sí: això passa malgrat que la condemna al senyor Bustos sigui de tres anys de presó; malgrat que sigui la tercera que rep (dos de presó i un altre a títol lucratiu); malgrat que encara tingui una peça només pendent de data de judici i dues més encara en fase d’instrucció tan importants com la relacionada amb Smatsa o les presumptes col·locacions de personal afí al PSC al Consell Comarcal del Vallès Occidental.
I passa perquè la moció en la qual es va acordar la personació com a acusació particular deia el 2014 que les decisions s’havien de prendre a la Junta de Portaveus amb la clara vocació de no deixar-les, només, en mans del govern. I és el que va passar ahir: després del debat hi va haver posicionaments: ERC, Crida, i Junts sumem 13 regidors, i PSC, Podemos i Ciudadanos en són 14; per tant, haurien estat 13 vots a favor, 14 abstencions i cap en contra. Però resulta que l’alcaldessa Marta Farrés, equiparant “consens” amb “unanimitat”, va decidir que no es podia decidir res. Marxista; de Groucho, novament.
El fet és que sobre la taula de l’advocat de l’Ajuntament hi ha un requeriment d’un jutjat que li pregunta si suspensió de la presó sí o suspensió de la presó no. Què farà aquest home? Els tribunals no són com la política, en la qual et pots abstenir: o hi estàs a favor o hi estàs en contra perquè el jutge, per pronunciar-se, necessita els arguments de les parts. O ets demandant o ets demandat. O ets culpable o ets innocent. Difícil paper, el d’aquest home.
En definitiva, però, tots sabem realment el perquè de tot plegat. Sabem qui governa ara la ciutat. Sabem qui va ser regidora amb Bustos 12 anys i ara encapçala el govern municipal. Sabem quins quatre regidors socialistes actuals anaven a les llistes del PSC el 2011… No hi donem més voltes.
A Podemos li deduïm l’abstenció perquè va tirar pilotes fora i no va dir ni “a favor” ni “en contra”. No entenem ni aquesta ni tantes altres actuacions de Marta Morell a l’Ajuntament. Venir per abatre la casta i assaltar el cel per acabar evitant, fins i tot, posicionar-se sobre el compliment de la pena de presó d’un alcalde condemnat per delictes de corrupció. Déu-n’hi-do.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
