Ciutat

Persianes aixecades

El 84% dels locals mantenen l’activitat: la Covid ha forçat a tancar només el 2% dels establiments del Centre de Sabadell durant l’any 2020

L’hostaleria guanya terreny al comerç i ja representa dos de cada deu negocis / D.S.

“La resistència del comerç a la Covid ha estat sorprenent. El Centre genera interès als comerciants”. Així ho defensen des de l’Observatori dels Centres Urbans, un any després de l’impacte de la Covid-19 sobre els establiments del Centre de Sabadell: el 2020 es va tancar només el 2% dels locals. Malgrat que s’ha detectat un tímid retrocés, els comerciants han sabut aguantar l’embat. Les dades d’un informe de l’Observatori de Centres Urbans –que ha analitzat 9,28 quilòmetres i 998 establiments comercials– li donen la raó.

Al nucli central de la ciutat, el 84% dels establiments mantenen l’activitat comercial, només dos punts percentuals per sota del 2019. O el que és el mateix: ara hi ha 158 locals amb la persiana abaixada, 19 més que l’any 2019. Els establiments comercials han afrontat la crisi de la Covid amb més estabilitat que altres municipis de l’Arc Metropolità com Granollers, Mataró o Terrassa, que han patit una davallada del 3% l’any 2020. És innegable, però, l’impacte de la Covid sobre l’economia local.

El comerç no essencial a Catalunya (i Sabadell) ha estat tancat 222 dies des que es va decretar l’estat d’alarma i és el més afectat de tot l’Estat, segons un estudi de l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució. Però les restriccions també s’han traduït en un menor nombre de potencials clients als carrers i en menys compres per vianant. No només s’ha truncat l’afluència als carrers (-13%), amb una pèrdua diària de 10.000 vianants (ara la mitjana és de 80.000 persones cada dia), sinó que l’índex de compres per vianant també ha caigut: si el 2019 feien compres 7 de cada 10 vianants, l’any passat la taxa de conversió era només de la meitat.

Es van comptabilitzar, durant el 2020, una mitjana de 82 compres diàries a cada establiment. Si bé dimarts i dissabte són els dies de la setmana amb més flux de vianants (17% i 19%), les vendes el 2020 s’han mantingut estables durant tota la setmana (17% i 16%).

La restauració agafa embranzida

El comerç continua sent l’activitat principal al Centre de Sabadell, 5 de cada 10 establiments. Però el comerç ha perdut força durant l’any 2020 a favor dels locals de restauració (20%), que han guanyat terreny (+1%) malgrat les dificultats que ha patit el sector. D’altra banda, el sector comercial més predominant al centre de la ciutat són els negocis d’equipament de les persones: dos de cada deu comerços són botigues de roba, calçat i complements.

Els locals destinats a la restauració i hostaleria (sense comptabilitzar els que funcionen exclusivament com a take-away) són el següent gran bloc i representen un 17% del global. “És interessant analitzar la capacitat que ha tingut l’hostaleria per superar aquestes difi cultats”, sosté Jordi Obradors, gerent de la Fundació Comerç Ciutadà i director de l’Observatori dels Centres Urbans. En el global de l’any, els comerços de serveis professionals han estat l’únic sector amb més obertures (6) que tancaments (4).

En termes absoluts, les activitats comercials i de restauració del Vallès s’han incrementat l’1,7%, segons un estudi realitzat per la Cambra de Comerç de Sabadell

El sector de la moda és el segon gran sector amb més establiments nous (5), però també amb més tancaments durant el 2020 (18). En el cas dels comerços d’equipament de la llar, les altes (4) s’han mantingut al mateix nivell que les baixes (5). La mitjana comercial manté un dinamisme negatiu: un 56% de tancaments davant d’un 38% d’obertures i un 6% de canvis de sector.

Amb els actius per créixer

Per zones, hi ha trams que aguanten millor els efectes de la Covid. La Rambla I i la ronda Zamenhof [vegeu el gràfic] són els espais amb més ocupació dels locals, amb el 89% d’establiments oberts i una pèrdua interanual de l’1%, el que Obradors qualifica de “variació natural”. Per contra, hi ha altres trams més infrautilitzats, com ara el Centre ampliat (amb el 24% de comerços buits) l’últim tram de la Rambla (13% inactius) – a tocar de la Gran Via–i la zona vianants Llevant (16% sense activitat).

Si ens enlairem i observem a vista d’ocell la distribució comercial al Centre, es pot detectar una segregació dels diferents sectors per zones. Mentre que quatre de cada deu bars i restaurants es concentren especialment a les zones de vianants de Ponent –el quadrant entre passeig de Manresa i Mercat Central– i Llevant –zona del pàrquing del Vapor Turull–; la meitat de l’oferta comercial s’aglutina al Centre ampliat i a la Rambla. Segons analitza el director de l’Observatori, això s’explica perquè la restauració defuig de les zones amb trànsit rodat o voreres estretes, perquè “hi ha més dificultats d’espai per ubicar terrasses”.

Els dimarts (17%) i els dissabtes (19%) són els dies amb més afluència de vianants / D.S.

És per això que es concentra al nucli antic i als carrers per a vianants: “És més còmode”, sosté Jordi Obradors. Al seu torn, les empreses o negocis no comercials s’ubiquen a un segon pla del Centre ampliat. És el que es coneix com a hipercentre, que és la tendència a condensar l’activitat comercial en un nucli i formar una segona corona on es dilueixen altres empreses com ara assessories, estudis d'arquitectura o serveis jurídics, per exemple.

Però el nucli de Sabadell encara té molt potencial sense explotar i els agents comercials veuen la crisi que pateix el sector com l’oportunitat definitiva per repensar el model al Centre de la ciutat.

Un futur amb més personalitat

L'eclosió de l’e-commerce i els nous models com el take away no faran trontollar la botiga física a Sabadell. Les primeres dades del 2021 apunten que l’activitat està patint una tímida davallada, però la previsió és que el dinamisme comercial torni a la normalitat del 2019. De fet, durant el primer trimestre del 2021 hi ha el 83% de locals en marxa.

Només un 1% de diferència respecte a l’any anterior. Tanmateix, fonts de Sabadell Comerç Centre defensen repensar la fisonomia comercial de la ciutat per aconseguir una oferta de contrastos: una Rambla amb botigues de grans marques i un nucli antic amb personalitat farcit de botigues d’autor, artesania i comerç independent. I complementat amb una oferta gastronòmica amb bars i restaurants de qualitat. Ja és una tendència natural: “Els preus de lloguer de les botigues són més assequibles per a un petit autònom al nucli antic, amb locals més petits”, destaca Obradors.

La idea que defensa l’associació és, precisament, empènyer aquesta tendència. L’Ajuntament de Sabadell coincideix amb aquest model: “Ja estem treballant amb la proposta d’impulsar el nucli més cèntric amb més oferta de proximitat”, sosté Montse González, regidora de Desenvolupament econòmic i Impuls administratiu. I com hi pot incidir? Amb facilitats administratives i contactant amb potencials comerciants. “Ens estem centrant a facilitar els tràmits (s’ha reduït a un mes d’espera per obtenir una llicència d’obra) i mantenim el contacte amb els operadors per atraure l’oferta”, sosté.

Els botiguers tenen una nova petició: no més excavadores. L’activitat comercial ha caigut l’any 2020 als carrers per a vianants, on només s’aglutina el 17% dels establiments. El 83% restant se situa a carrers amb trànsit rodat però voreres amples i mobiliari urbà, com la ronda de Zamenhof o la Rambla. Cal fer un matís: les conclusions de l’estudi només representa quatre de cada deu botigues de la ciutat. La part restant (el 62%) està repartida entre la resta de barris de Sabadell.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top