Davant d’una situació d’homofòbia com la que es va viure dissabte passat en el duel entre el CN Sabadell i el CN Terrassa, per què és important reaccionar a temps? Com s’ha d’actuar en la comunicació corporativa? Et pot perjudicar la reputació del club?
El professor de Comunicació Corporativa de la Universitat Ramon Llull, Daniel Martí, explica algunes de les respostes i possibles escenaris que cal tenir presents en comunicació de crisi, com va succeir el passat dissabte. Per a Martí reaccionar el més ràpid possible és clau davant de casos virals com el de Gutiérrez: “El primer que s’ha de fer és emetre un comunicat fulminant en què rebutgis qualsevol actuació d’aquest tipus i posar-te a disposició de qui investiga la situació per col·laborar amb què sigui”, assegura, mentre detalla que actualment, en què els continguts es poden convertir en virals en pocs minuts, “cal actuar amb rapidesa i bé”.
Sobre com evitar aquestes situacions en un futur per a un club esportiu, Daniel Martí té l’antídot per acabar amb les actituds i comentaris LGTBfòbia: “En el moment de formalitzar la incorporació d’un jugador, ha de ser conscient que mentre estigui en el si del club no pot tenir cap comportament de tipus sexista, d’abús d’autoritat… Si no, serà sancionat”.
A la pregunta si un acte d’un representant de la institució té efectes negatius de reputació en el club, Martí no dubta a afirmar que “moltes de les crisis reputacionals no afecten de forma tan greu les empreses, però si aquestes situacions es van repetint de forma periòdica, sí que ho poden provocar, però si reacciones bé, millores la reputació del club”.
Per últim i preguntat per què en l’esport masculí, a diferència del femení, on és més habitual que les esportistes facin visible la seva orientació sexual, hi ha un armari tancat, el professor universitari explica que “en l’esport femení des de fa dècades que es visibilitza, com va ser el cas de la tenista Martina Navratilova. En canvi, en el futbol, per exemple, hi ha un comportament de tipus masclista amb una simbologia molt masclista, que, a més, utilitza un llenguatge bèl·lic: rematar, a boca de canó”, lamenta.
