‘Don’t obey, read’. La dessuadora que vesteix Jordi Bosch parla clar.
Molt de comprar llibres el dia de Sant Jordi, però som una societat lectora? Els hàbits ens diuen que entre un 60% i un 65% de persones llegeixen (o diuen que ho fan). Soc bastant prudent amb les xifres, perquè no és el mateix un diari que una novel·la.
I els joves? Sembla que la pantalla del mòbil els hagi atrapat. De vegades diem: és que els adolescents no llegeixen! Bé, faria una altra lectura: potser tenen altres lectures, com el còmic, que són igual d’interessants. La fiscalització que fem als joves també ens la podríem fer a nosaltres mateixos. En tot cas, hi ha una tendència en els hàbits de lectura a la baixa lleugerament, però no desapareix ni molt menys.
Sou una trinxera cultural, les biblioteques? Els bibliotecaris fem de conjunció entre l’escola i la família. Els demanem a veure què els agrada i els mostrem un ventall de possibilitats.
Com va anar el confinament? En aquells mesos, el préstec es va quadruplicar. La gent necessitava la lectura; perquè no podien anar físicament ni a la biblioteca ni a comprar a les llibreries.
Pot estar relacionat amb el fet que facin lectures digitals, sigui amb ‘eBook’ o ‘smartphone’? No sé si està a l’alça, és una possibilitat. Però als usuaris els convida més el format paper, és més romàntic. Ara bé, no diem que no sigui una eina de futur.
[caption id="attachment_180707" align="aligncenter" width="468"]
Han recuperat la seva vida, les biblioteques? Des d’octubre tenim les portes obertes, però els usuaris no han tornat igual que abans. De fet, les biblioteques semblem un búnquer: llibres i discos que no pots tocar, gel desinfectant a tot arreu... De vegades fa una sensació desoladora. Però els usuaris estan tornant.
El nivell d’estudis de pares i mares fa que l’accés a la cultura sigui diferent? Sí, la classe social hi té una importància. I amb la crisi, la gent més vulnerable s’ha vist encara més vulnerable.
Tot i que és un servei gratuït i democratitzat, costa introduir les famílies al circuit? Sí, per això nosaltres intentem portar la lectura als llocs més desafavorits. Però ha costat, perquè era tot nou. Ens hem hagut de demanar: i ara com ens vinculem amb aquests joves? Tot i així, tenim col·laboració amb Serveis Socials. Intentem treballar amb famílies i els centres educatius.
Les estadístiques apunten que les dones són, de llarg, el públic lector majoritari. Sempre ha estat així. I ho segueix sent. Són el públic més fidel. I els clubs de lectura també estan formats bàsicament per dones. Probablement es deu al paper que la lectura ha tingut com a forma d’oci en l’àmbit privat, en què estava abocada la dona, mentre l’home es quedava a l’àmbit públic. Costa molt enganxar els adolescents. I molts adults també deixen la lectura de banda.