‘Don’t obey, read’. La dessuadora que vesteix Jordi Bosch parla clar.
Molt de comprar llibres el dia de Sant Jordi, però som una societat lectora? Els hàbits ens diuen que entre un 60% i un 65% de persones llegeixen (o diuen que ho fan). Soc bastant prudent amb les xifres, perquè no és el mateix un diari que una novel·la.
I els joves? Sembla que la pantalla del mòbil els hagi atrapat. De vegades diem: és que els adolescents no llegeixen! Bé, faria una altra lectura: potser tenen altres lectures, com el còmic, que són igual d’interessants. La fiscalització que fem als joves també ens la podríem fer a nosaltres mateixos. En tot cas, hi ha una tendència en els hàbits de lectura a la baixa lleugerament, però no desapareix ni molt menys.
Sou una trinxera cultural, les biblioteques? Els bibliotecaris fem de conjunció entre l’escola i la família. Els demanem a veure què els agrada i els mostrem un ventall de possibilitats.
Com va anar el confinament? En aquells mesos, el préstec es va quadruplicar. La gent necessitava la lectura; perquè no podien anar físicament ni a la biblioteca ni a comprar a les llibreries.
Pot estar relacionat amb el fet que facin lectures digitals, sigui amb ‘eBook’ o ‘smartphone’? No sé si està a l’alça, és una possibilitat. Però als usuaris els convida més el format paper, és més romàntic. Ara bé, no diem que no sigui una eina de futur.
Jordi Bosch, entre llibres a la Biblioteca del Sud / LLUÍS FRANCO
Han recuperat la seva vida, les biblioteques? Des d’octubre tenim les portes obertes, però els usuaris no han tornat igual que abans. De fet, les biblioteques semblem un búnquer: llibres i discos que no pots tocar, gel desinfectant a tot arreu… De vegades fa una sensació desoladora. Però els usuaris estan tornant.
El nivell d’estudis de pares i mares fa que l’accés a la cultura sigui diferent? Sí, la classe social hi té una importància. I amb la crisi, la gent més vulnerable s’ha vist encara més vulnerable.
Tot i que és un servei gratuït i democratitzat, costa introduir les famílies al circuit? Sí, per això nosaltres intentem portar la lectura als llocs més desafavorits. Però ha costat, perquè era tot nou. Ens hem hagut de demanar: i ara com ens vinculem amb aquests joves? Tot i així, tenim col·laboració amb Serveis Socials. Intentem treballar amb famílies i els centres educatius.
Les estadístiques apunten que les dones són, de llarg, el públic lector majoritari. Sempre ha estat així. I ho segueix sent. Són el públic més fidel. I els clubs de lectura també estan formats bàsicament per dones. Probablement es deu al paper que la lectura ha tingut com a forma d’oci en l’àmbit privat, en què estava abocada la dona, mentre l’home es quedava a l’àmbit públic. Costa molt enganxar els adolescents. I molts adults també deixen la lectura de banda.
