[Per Manel Larrosa, arquitecte i urbanista]
El Ripoll té dos marges, una obvietat. Però ara, quan es parla fins i tot “d’obrir la ciutat al riu”, només es cita la riba dreta, i encara més en petit: només el barri de Covadonga, de Vilarrúbias a Tres Creus, perquè la resta està ben oberta. Fins i tot aquest tram central compta amb els dos accessos principals, el pont de la Salut i l’accés a Torre-romeu, o sigui que de tancat més aviat poc. És cert que la cornisa als voltants de Sant Salvador, la Cobertera, podria ser més oberta i bé està promoure petites reformes urbanes.
Estranya, però, el particularisme amb què la UAB ha promogut l’anàlisi de les potencialitats de modernitat en aquest barri, com una petita flor, sense context. Són fets obvis: ESDI, Fira, Taulí, Artèxtil… però per què no, doncs, promoure directament tota la ciutat? La debilitat de Covadonga és la seva poca capacitat d’oferta per a noves activitats. Poc pot oferir a la ciutat i més enllà: cal notablement eixamplar molt l’oferta.
El Ripoll, en canvi, conté 35 ha de sòl industrial, això sí que ja és una dosi d’oferta important. I, recentment, el gest d’ampliar l’àmbit de Covadonga amb la Gran Via reincideix en el mateix defecte: costos molt elevats de reconversió de la urbanització, imprescindible, però molt poc gruix de noves oportunitats. I quan s’hi afegeix l’aeroport i Sant Pau de Riu-sec, llavors s’assoleix dimensió, però és tan externa que ja no canvia la ciutat interior. Tot plegat forma un balanç parcial i una estratègia amb mancances.
Si el Ripoll són dues riberes, llavors s’ignora descaradament Torre-romeu, des del cementiri a Can Roqueta, tota la cornisa sencera. Oblidar el vessant esquerre és un pecat social, quan en aquest sector caldrien opcions fortes de ciutat. Hi ha moltes oportunitats de reconversió i de noves implantacions a la cornisa est. És incomprensible la seva marginació quan les cartes de la ciutat són poques i, a més, aquí merescudes i nombroses.
Parlar del Ripoll i del marge esquerre significaria dibuixar la ronda Est i reclamar-la, dibuix en mà, fent-la versemblant. I res no es fa. I integrar ambdues ribes començaria per l’ascensor de Sant Salvador, tot posant Torre-romeu a pocs minuts del Centre i de l’estació de Renfe. Tampoc n’hi ha cap notícia.
Un riu són dues riberes, però al Sabadell oficial només es pensa en un tram, el dretà, amb una visió curtíssima, tècnicament i políticament, sense opcions de canvis veritables a escala de ciutat.
