El Taulí va fer un 20% menys d’intervencions quirúrgiques l’any passat a causa de la pandèmia del coronavirus. La suspensió de les cirurgies menys urgents durant la primera onada de la Covid-19 sumada al tancament de les consultes externes els primers dos mesos de pandèmia, les derivacions i la por inicial per anar al metge són els principals factors que expliquen aquesta dada. L’any 2019 el Taulí va fer 12.775 operacions, 2.483 menys (-19,44%) que el 2020, quan van ser 10.292.
Les derivacions van tenir un paper clau l’any passat en plena pandèmia tal com explica la directora de Gestió de pacients de l’hospital, Pilar Doretto. El Taulí en va fer el doble de les que estaven previstes a l’Hospital General de Catalunya, ja que van ser 3.000 mentre que inicialment se’n preveien 1.500, especialment de traumatologia. A l’altra banda de la balança, entre el 2019 i el 2020 el Taulí va reduir les llistes d’espera un 39,27%, en passar de 8.831 persones a desembre del 2019 a 5.363 al mateix mes del 2020.
Amb la represa de l’activitat el nombre de pacients pendents d’una intervenció ha tornat a augmentar fins als 6.110 del passat febrer segons les últimes dades publicades pel Departament de Salut a febrer de 2021.
Infermeres del Taulí/ VICTÒRIA ROVIRA
Fins a dos anys d’espera
Actualment, la patologia per la qual hi ha més pacients en llista d’espera al Taulí són les cataractes, ja que 865 persones esperaven ser intervingudes a 1 de febrer. De mitjana, el temps d’espera per ser operat en aquest cas és de 51 dies. En canvi, a l’extrem hi ha els casos d’obesitat mòrbida, que tenen una mitjana de dies d’espera de 737, dos anys, per les 251 persones que hi ha inscrites. Això, un cop l’especialista decideix que s’ha d’intervenir.
En els casos de càncer, el temps mitjà d’espera més elevat és de 28 dies en casos de recte i anus ja que aquestes són cirurgies urgents que es prioritzen de la mateixa manera que les que entren per Urgències i no compten com a llista d’espera perquè s’intervenen en qüestió d’hores o pocs dies però sí a la d’activitat realitzada.
Objectiu: menys d’un any
Al Taulí l’objectiu d’aquest 2021 és aconseguir que ningú hagi d’esperar més d’un any per passar per quiròfan, una premissa que marca el Servei Català de la Salut (Cat-Salut) a tot Catalunya. Per assolir aquesta fita “la voluntat és aprofitar al màxim les hores quirúrgiques i l’ocupació dels espais allà on ens permeti la Covid, especialment en el Centre Quirúrgic Ambulatori (CQA) que no requereix ingrés”, explica Doretto. Els casos més antics es revisen cada setmana i es fan seguiments periòdics presencials o telefònics per valorar-los.
Segons les dades de l’hospital, la meitat dels pacients que porten més d’un any en llista d’espera hi estan pendents d’una cirurgia instrumentada de raqui o d’obesitat mòrbida.
730 dies per l’especialista
Tema a part mereixen les visites a l’especialista, un dels embuts del sistema públic de salut de Catalunya. A dia d’avui hi ha 33.681 persones pendents de concertar una visita amb el metge especialista i el temps d’espera de mitjana és de 308 dies, deu mesos. En aquest àmbit, hi ha situacions endèmiques, tal com reconeix Pilar Doretto, com la cua per traumatologia (8.999 persones), urologia (4.095) o otorrinolaringologia (3.346).
Un infermer trasllada una pacient després d’una operació a la Unitat de Reanimació Post Anestèsica del Taulí / VICTÒRIA ROVIRA
Per urologia és on hi ha un temps d’espera més elevat, en dies, de 730 -dos anys-, seguit pels 508 -prop d’un any i mig- perquè et visiti el traumatòleg. Davant d’aquesta situació, des del Taulí es vol reconduir la percepció que a causa de la pandèmia hi ha hagut un retard en el diagnòstic i en l’inici del tractament pertinent, amb especial atenció a no demorar més les primeres visites.
“Hem creat espais addicionals de primera visita, probablement aquí no podrem assolir el temps que voldríem el 2021, però estem fent esforços pel 2022”, explica Doretto, que afegeix que en la primera onada es va fer tot el possible per mantenir el seguiment dels malalts crònics per telèfon o videotrucada, però per una primera visita considera que no és el format òptim i per això s’ha reforçat la presencialitat. També es vol ajudar a resoldre aquesta situació fomentant la relació amb l’Atenció Primària, en plena transformació.
Un dels canvis que s’ha fet és que s’ha millorat la comunicació CAP-hospital i es decideix més ràpidament -uns 15 dies- si cal una visita immediata o es pot postposar a l’espera de disposar de més proves.
