[Per Josep Mercadé, periodista]
El llarg camí per passar pàgina de la pandèmia no és solament que la ciutadania recuperi els molts drets arrabassats per lluitar contra el coronavirus. La segona part d’aquest malson que molts equiparen a una guerra és la reconstrucció de la desfeta que s’ha de traduir en el rescat de la malmesa economia. Els efectes de tot plegat recauen, com sempre, en els mateixos i cal esperar que, aquesta vegada, els beneficiaris no siguin també els de sempre.
El programa d’ajuts que ha de venir d’Europa via Estat espanyol fa pensar en la memorable pel·lícula de Berlanga Bienvenido Mr. Marshall que en ple franquisme va saber posar el dit a la nafra en les promeses que mai es compleixen. Aquesta vegada els sabadellencs no ens caldrà cantar allò de “Americano…!” com en el film esmentat. Els fons arriben de Brussel·les, de la Unió Europea, i ens els venen com una oportunitat per revertir la pandèmia però sobretot per donar un nou enfocament al futur del vell continent.
Acollim amb satisfacció l’aixecament del confinament comarcal, la propera obertura de bars i restaurants a les nits, que les vacunes s’intensifiquen i que l’estiu es presenti molt diferent del de l’any 2020. Tot això voldrà dir que les infeccions i morts per la Covid-19 van a la baixa. Però en aquesta nova conjuntura hem d’exigir que la pluja de milions que ha d’arribar serveixi per al que ha estat concebuda i no perquè caigui sobre les grans corporacions i que els augmenti els beneficis.
La història ens diu que cal estar alerta. Ho hem vist amb l’anterior crisi del 2008, diferent d’aquesta però amb uns efectes també molt importants. El rescat de la banca aleshores va permetre salvar l’economia tot i l’alt preu que va haver de pagar la ciutadania. I ara resulta que més d’una dècada més tard aquella banca rescatada es disposa a dur a terme una reducció de personal que fa posar la pell de gallina pels costos que representarà.
I tot això ens arriba a Catalunya sense un govern estable. Hi ha qui hi treu ferro dient que és una situació que també ha passat a altres països, a Alemanya, a Bèlgica… Però no va passar en temps de Covid ni en uns moments en què cal prendre decisions importants per millorar la situació de molta gent que pateix en carn viva els efectes de pandèmia. A veure si al final, com en el film de Berlanga, els fons del rescat ens passaran de llarg i ens quedarem fotuts i enganyats.
