“Tinc l’esperança d’agafar els horaris d’Europa. No puc tenir una sobretaula de dues hores fent-se una copa”, reconeix el xef Xavi Mendia, al capdavant del restaurant Grat. “Aquí treballem persones i necessitem uns horaris que permetin la conciliació laboral”, afegeix. I és que el dubte és si, quan ens deixin sortir, ens haurem acostumat a fer-ho tot abans: tant sopar com l’hora d’anar a dormir. En tot cas, a parer de Sergi Segura (als fogons de La Tete), els hàbits són fàcils de tornar a canviar. “Ja es va veure quan havíem de tancar a les 15.30 h, que la gent venia a dinar a les 13 h. Però quan es va allargar l’hora, la gent va tornar a venir a les 14 h”. A més, afegeix que serà el temps el que determini si les terrasses s’omplen o no.
Un altre canvi és que la gent reserva taula. “El client s’ha tornat més respectuós i el 95% de taules truquen per reservar, cosa que abans no passava”, diu el cuiner Josep Maria Villagrasa, de Can Feu. “Per treballar funciona molt bé, perquè ajuda a tenir previsió”.
Villagrasa també explica que s’han reduït els plats per compartir. “Per tema de tocar menjar dels altres, tot va a plats més individuals”, sosté.
També hi ha hagut certs canvis en la concepció de la cuina. Núria Pérez, per exemple, reconeix que ha aprofitat el temps mort per experimentar amb noves receptes. A més, entre els canvis sociològics que ja es perceben, segons la mateixa Pérez, és que “la gent no s’està de res, encara que sigui més car”. Un capritx? Doncs un capritx! Tot i que hi ha menys clients, he fet que el tiquet mitjà pugi.
Tot i això, el gran canvi ha estat el menjar per emportar. A alguns, com el Tremendu, els ha funcionat. En plena segona onada van arribar a fer 60 menús take away cada dia, explica Jordi Roig. Però a la majoria de restaurants no els ha suposat la salvació. “Li ha funcionat a qui ja oferia àpats per emportar abans: pizzes, hamburgueses…”, diu Carles Termes.
