[Per Glòria Llobet, regidora d’Esquerra Republicana]
El 28 de maig se celebra el Dia Mundial per a la Visibilització Menstrual. És una data que, des del 2014, posa sobre la taula qüestions de gènere sovint silenciades. La menstruació avui encara és un tema tabú.
I és clar: si la menstruació és tabú, no cal dir que la pobresa menstrual encara ho és més. Un tema tabú que, malauradament, afecta milions de persones arreu del món a causa dels elevats preus dels productes d’higiene menstrual. És necessari posar la pobresa menstrual al centre del debat polític perquè és una realitat: una de cada quatre europees es veu obligada a triar entre comprar productes d’alimentació o bé comprar-ne d’higiene menstrual.
Esquerra Republicana i el Jovent Republicà treballem la pobresa menstrual des de fa molts anys. El 2016 el diputat al Parlament Europeu Josep Maria Terricabras ja va demanar que es reduïssin els impostos que gravaven els productes menstruals, i aquell mateix any la diputada al Congrés Teresa Jordà va presentar-hi una proposta no de llei per rebaixar l’IVA al tipus superreduït perquè enteníem –i entenem– que els productes menstruals són de primera necessitat i que gravar-los amb un 10% d’IVA és injust.
Un fet molt rellevant respecte d’aquesta lluita és el que s’ha aconseguit a Escòcia, que el 26 de novembre del 2020 es va convertir en el primer país a establir legalment la gratuïtat dels productes d’higiene menstrual. El Parlament escocès ha estat pioner a combatre la pobresa menstrual.
El mateix 2020 vam emprendre una nova acció institucional; aquest cop, coordinada entre la diputada al Parlament Rut Ribas i la diputada al Congrés Pilar Vallugera. Plegades, van tornar a demanar la reducció de l’IVA al tipus superreduït, i van anar més enllà: van proposar el disseny d’una estratègia pública per reduir el cost dels productes menstruals i desenvolupar un pla per posar-los a l’abast als centres educatius.
A tota aquesta feina d’Esquerra Republicana a l’Eurocambra, al Congrés i al Parlament, cal afegir les mocions presentades des del 2016 en municipis com el Prat de Llobregat, Molins de Rei, l’Hospitalet de Llobregat o Sant Cugat del Vallès per escometre la pobresa menstrual (específicament, l’anomenada taxa rosa), i demanant a l’Estat espanyol la rebaixa de l’IVA dels productes menstruals. Dimarts mateix, abans-d’ahir, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Terrassa va presentar una moció republicana per combatre la pobresa menstrual a la ciutat veïna.
Toca parlar-ne al Ple de l’Ajuntament de Sabadell, la institució més propera. I toca, també, capgirar el terme de pobresa menstrual, que no es limita, només, al preu elevat dels productes d’higiene. La cultura menstrual no es pot abordar només des del punt de vista de consum de productes d’higiene, ja que va més enllà; tot i això, cal fer aquest primer pas.
Necessitem espais per a la nostra higiene menstrual; per tant, cal garantir l’accés a lavabos municipals segurs i inclusius per tal que les persones que fan servir mètodes alternatius com la copa o les calcetes menstruals se sentin còmodes per fer-los servir arreu.
Què hi podem fer, a més, des de l’administració municipal? Doncs moltes coses: per exemple, campanyes d’informació i sensibilització tant de productes sostenibles com de coneixement de la regla. L’Ajuntament de Sabadell pot incorporar formació en la matèria: tallers de sensibilització i educació amb perspectiva de gènere i interseccional sobre la menstruació.
I finalment, una altra de les coses que el consistori pot fer per combatre la pobresa menstrual és facilitar gratuïtament productes d’higiene menstrual a la ciutadania en risc d’exclusió social o en situació de sensellarisme, i garantir-li l’accés a lavabos d’edificis municipals segurs i adequats. Parlem-ne i, sobretot, fem-ho possible.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
