Publicitat
Oci i cultura

‘Tarzan’, l’home salvatge, omple el Sant Vicenç en la seva retrobada amb el públic

‘Tarzan’ es podrà seguir veient els dies 2, 9, 16 i 23 de maig, en horari de matí i tarda
‘Tarzan’ es podrà seguir veient els dies 2, 9, 16 i 23 de maig, en horari de matí i tarda / LLUÍS FRANCO

La selva i la fauna salvatge envaeixen el Teatre Sant Vicenç a l’obra Tarzan. Les dues primeres funcions del muntatge musical dirigit per Carles Campoy i Miquel Ribes es van saldar amb èxit de públic el cap de setmana passat a la Creu Alta. Tarzan, l’home indomable, torna a aparèixer en escena després de la novel·la d’Edgar Rice Burroughs i la pel·lícula de Disney. La cultura torna a vèncer la pandèmia.

La Jane i el Tarzan es veuen per primer cop / LLUÍS FRANCO

D’entrada, l’obra teatral comença diferent del film i també hi ha altres escenes pròpies, tot i que sense deixar enrere el nus principal de la història. El Tarzan es cria entre goril·les, tot i que el mascle dominant del grup, el Kerchak, no l’acaba d’acceptar del tot. Tot és tranquil fins que arriben a la selva els exploradors britànics. El Tarzan coneix la Jane i la seva família, amb qui estableix una gran complicitat. Així i tot, el caçador Clayton, mogut per interessos propis, farà que l’home salvatge hagi de demostrar la seva valentia per defensar la seva família. El final de l’obra connecta amb el principi i té un toc especial que el fa molt emotiu.

Dit això, tots els actors porten mascareta, tot i que no és obligatòria en les actuacions culturals. L’intèrpret de Tarzan és l’únic que no en porta per decisió de direcció. Quant a l’escenari, està ambientat en la selva i el vestuari de cadascun dels personatges està molt ben treballat. A més, la música en directe dona un aire particular a l’obra i, en definitiva, les cançons passen a ser una part fonamental de la funció.

El professor Porter i el senyor Clayton, en un moment de la funció / LLUÍS FRANCO

Directors i actors, satisfets

Els dos directors de l’obra, Carles Campoy i Miquel Ribes, es mostren molt satisfets amb les dues primeres funcions de Tarzan el cap de setmana passat. “Fa dos anys que preparem aquest projecte i estem molt contents amb el resultat final. No ens esperàvem arribar fins aquí”, diu Campoy. Per la seva banda, Ribes admet, però, que han tingut certa pressió pel fet d’adaptar al teatre una de les obres més conegudes de la literatura i del cinema. “Tothom ha vist la pel·lícula de Disney o ha llegit el primer llibre de Tarzan. Nosaltres hem portat a l’escenari aquest musical i ens n’hem sortit bé gràcies a tot l’equip”.

La Kala, mare del Tarzan, a l'inici de la funció / LLUÍS FRANCO

De fet, era inevitable que la funció mantingués algunes de les escenes més mítiques de l’obra, com ara el primer cop que es veuen la Jane i el Tarzan. Així i tot, els directors han afegit alguns tocs personals per fer-la més atractiva a l’escenari. Dit això, Ribes explica que no els ha estat fàcil assajar per les restriccions de la pandèmia, ja que només han pogut coincidir tots els actors un cop abans de l’estrena. “No ha estat una situació fàcil, però ens hi hem adaptat molt bé”, afegeix Campoy. Així mateix, els dos directors creuen que ompliran el Sant Vicenç en les següents representacions de l’obra. “La gent necessita cultura i si venen al teatre, segur que gaudiran molt”, finalitza Ribes.

D’altra banda, l’actor que interpreta Tarzan, Lluís Olivella, explica al D.S. que han anat “a correcuita” per poder fer l’obra. “Dues setmanes abans no sabíem si faríem la representació. Així i tot, els actors teníem moltes ganes de tornar a l’escenari”, subratlla. Olivella reconeix que ha estat un repte per a ell fer el paper protagonista de l’obra: “Tarzan és un personatge diferent, ja que no saps si és goril·la o humà. També hi ha algunes parts complicades, com saltar amb les lianes, però m’hi he adaptat bé”, remarca.

La Jane i el Tarzan, en un moment de l'obra / LLUÍS FRANCO

Així mateix, l’actriu Alba López també admet que no ha estat fàcil interpretar el paper de Jane, sobretot pel “contrast” amb el Tarzan. “Ell és un goril·la i apropar-lo a la part humana de la Jane necessita un procés durant l’obra. M’hi he hagut d’adaptar, però estic molt agraïda de poder fer aquest personatge”, afirma. A més, López reconeix que no ha mirat la pel·lícula de Tarzan, més enllà d’haver-la vist quan era petita, per no “copiar” tot el que feia la Jane. “No tot ha de ser igual que a la pel·lícula i l’obra ha de tenir el nostre segell. Esperem que la platea s’ompli de famílies en les següents funcions”, conclou.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top