[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Volia saber quantes persones van ser indemnitzades per haver estat a la presó durant el franquisme a Sabadell. La informació era dispersa i poc fiable. Vaig decidir dirigir-me al Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya. Al cap de pocs dies vaig rebre un correu amb un enllaç. Han aprofitat per fer-ho amb un sistema que permet tenir la informació per localitats i anys. Ostres, hi ha coses que funcionen! Fa mesos que estic demanant quants mestres de religió hi ha a Catalunya i quant costen a les arques públiques i se’m passegem com si fos babau.
L’any 2000 el govern de la Generalitat de Catalunya va establir unes simbòliques reparacions a aquelles persones que havien estat empresonades durant la dictadura. Van fer una previsió de 3.000. Cal tenir present que l’any 2000 la major part dels que podien haver estat presos ja havien mort. Van aparèixer a Catalunya 39.488 persones que ho van reclamar, quasi 40.000. El que sorprèn són dues coses. La primera és que es trigués 23 anys a fer-ho. La segona és la quantitat de gent que havia estat a la presó i era encara viva l’any 2000!
Des del 7 de setembre de l’any 2000 fins al 10 de novembre del 2015, a Sabadell van sol·licitar-ho 892 persones, de les quals 862 homes i 30 dones. Concedides 571 i denegades 321. La majoria de les peticions s’han desestimat no perquè no fossin efectivament empresonats sinó perquè els sol·licitants no han pogut acreditar documentalment la privació de llibertat. Les dificultats de provar-ho documentalment tants anys després i amb tants arxius voluntàriament cremats o desapareguts va fer que no ho poguessin provar i concedir.
Això vol dir que, en el període del 2000 al 2015, 5.000 o 6.000 persones vivien en famílies on hi havia una persona que havia estat a la presó. Quan es diu que no hi ha hagut molta por a les cases, aquí en podeu veure una bona raó. Quants en devien ser l’any 1977?
Si fem una proporció a Espanya, serien unes 246.681 persones. És a dir, més d’un milió de persones vivint en famílies on un familiar va estar pres durant el franquisme.
Em sembla que el que ha passat als darrers anys a Catalunya significa la fi de la por. A aquestes 892 persones caldria fer-los un homenatge ciutadà abans no sigui massa tard. I començar a pensar en una comissió de la veritat a la ciutat, com s’ha fet a 26 països.
