Oci i cultura

La febre pels enigmes supera la Covid-19

Marta Invernón i Sergio del Pino de Willy el Tuerto / VICTÒRIA ROVIRA

Pocs amants dels reptes mentals desconeixen a hores d’ara el que vol dir el nom escape room. El que potser no saben és com aquests establiments s’ho han manegat per mantenir-se vius malgrat aquesta pandèmia mundial. Després d’uns anys en què la popularitat d’aquests jocs d’escapisme a base d’enigmes havia pujat com l’escuma, la parada en l’activitat provocada per la Covid-19 ha mantingut la viabilitat d’aquests jocs penjant d’un fil.

Tanmateix, els seus apassionats estan de sort a la ciutat, ja que, segons diu Ricardo Infantes, propietari de la sala Escapem Room Escape de Sabadell, “ni una sola sala ha tancat a la ciutat per la pandèmia”. Això, per descomptat, no vol dir que hagi sigut un camí de roses.

Una frenada demolidora

El mateix Infantes explica que abans de la pandèmia anàvem molt bé. “Creàvem jocs nous cada 6 o 7 mesos”. Però la primera onada va ser determinant per a ells. Al contrari que la majoria d’escape rooms, la seva no era una empresa petita. “Teníem 12 treballadors”. Però tot i això s’ha vist bastant afectada: “Teníem l’empresa supersanejada i reinvertíem els diners, per tant vam seguir creixent. Però no vam papoder ingressar res durant els primers mesos”.

Interior d’una sala d’escape room a Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

En el seu cas, gràcies al fet d’haver obert diferents jocs a la resta de l’Estat, els successius tancaments i restriccions els han afectat menys, tot i arribar a perdre la meitat de la plantilla. No és la situació de Wolfcrow, un altre joc de la ciutat que va frenar en sec la seva pujada: “El negoci estava creixent moltíssim, però va venir la Covid i va ser una patacada forta”, explica Albert Corona, un dels seus propietaris. Després de tres anys d’història a la ciutat la gent els començava a conèixer.

De fet, estaven molt recomanats gràcies al seu joc Valhalla. La pandèmia, però, va canviar la situació i va fer que tots els estalvis anessin aquí. “Hem dedicat tot el que havíem pogut recuperar de la inversió inicial. Ha sigut com tornar a començar”, lamenta Sònia Castro, també propietària de Wolfcrow. La parella diu que, malgrat el tancament, han hagut d’assumir moltes despeses fixes. Però estan agraïts perquè els propietaris del local els ho han posat molt fàcil i els han rebaixat el lloguer.

“Si no, hauríem tancat”, diu clarament Castro. Ben diferent, d’altra banda, és el cas de Willy El Tuerto, un tercer escape room de la ciutat. Malgrat que també han patit les restriccions de la pandèmia, no han hagut de fer front a remodelacions ni canvis, ja que ells han nascut enmig de les restriccions, durant l’octubre passat. Tot i que la seva porta havia d’obrir-se el maig del 2020, l’arribada de la pandèmia va fer que tot es retardés, però també van tenir temps per adaptar les instal·lacions amb millor ventilació i els va ajudar a decidir-se per opcions concretes.

Detall d’un fanal a l’escape room Willy el Tuerto / VICTÒRIA ROVIRA

“Vam estar un mes abans d’obrir provant amb gent del món dels escape rooms, vam tenir un molt bon feedback i ens van donar molt bones crítiques a internet abans d’obrir, i el primer mes d’obertura va ser un no parar”, explica Sergio del Pino, copropietari amb Marta Invernón. Això, però, no els va salvar de les restriccions que van haver de patir just un mes després de la seva obertura.

La confusió, el pitjor enemic

El principal problema per a les sales no va ser només el tancament total dels primers mesos de la pandèmia, sinó que han patit de primera mà els estralls de la confusió que va haver-hi en la seva obertura segons cada canvi en les restriccions. “Som un negoci molt jove, creat des del 2014 o 2015 a Catalunya, i per tant no ens han catalogat a cap ciutat d’Espanya pel que fa a les restriccions”, denuncia l’Albert. Alhora afegeix que, un cop finalitzat l’estiu, “hem estat barallant-nos i obrint amb la por que et vinguessin a multar-te, però és que era o menjo i obro o tanco i tanco del tot”.

Li dona la raó el propietari d’Escapem, que explica que hi va haver molts dubtes sobre si podien obrir o no i costava saber què s’havia de fer. Per sort, la comunitat va ajudar-se entre si, i en gran manera va venir de la mà de la Marta, de Willy El Tuerto, advocada de formació: “Vam parlar amb la Generalitat i vam explicar al tècnic què era un escape room, perquè no ho coneixien gaire, els vam fer una reclamació; vam tancar per precaució i, al cap de 15 dies d’haver tancat, ens van donar resposta dient que podíem seguir amb la nostra activitat”.

Sònia Castro i Albert Corona de l’escape room Wolfcrow / VICTÒRIA ROVIRA

“Segons a qui trobessis al 012, et passaven amb el departament tècnic i, una persona sense coneixements et deia si podies obrir o t’havies de mantenir tancat”, explica Del Pino, la seva parella. Gràcies al contacte entre els diferents propietaris, van poder anar obrint, tot i que va haver-hi molt de temps en què els dubtes van fer que alguns escape rooms estiguessin a la corda fluixa. La confusió no és, però, l’únic enemic derivat de les restriccions. Segons diu Ricardo des d’Escapem, “també ens ha afectat molt el toc de queda nocturn, perquè abans tancàvem a les 22 o 23 h”.

Alhora destaquen que el confinament municipal ha sigut molt determinant: “Moltes sales de pobles petits han patit molt perquè no hi ha suficients jugadors al municipi; en canvi, per a nosaltres, encara ha arribat a ser beneficiós perquè érem una de les poques coses que es podien fer a la ciutat”, explica Del Pino, i diu que això ha implicat que jocs molt valorats haguessin de tancar per sempre. Malgrat tot, a Sabadell els propietaris d’escape rooms podran seguir subsistint gràcies a la comunitat, per seguir entretenint amb la mateixa il·lusió de sempre.

Els usuaris d’‘escape rooms’: entregats i sense por

Que la seguretat està garantida als escape rooms en pandèmia ho afirmen no només els propietaris: en donen bona fe també els clients de les sales de Sabadell. “Durant la pandèmia he anat a diversos escape rooms, i tots estan bastant preparats amb el gel, la mascareta tota l’estona posada, el contacte humà es redueix…” diu l’Oriol, entusiasmat dels jocs d’escapisme. El mateix pensa la Mireia, que diu: “Has d’anar en grups bombolla i reduïts fins a sis persones. I, si cal, et deixen mascaretes”.

Pla de detall d’un accessori del joc d’escapisme de Wolfcrow / VICTÒRIA ROVIRA

Els dos pensen que anar als escape rooms és una activitat segura malgrat la Covid-19, ja que el contacte és mínim amb els organitzadors. “I sempre vas amb el teu propi grup”. D’altra banda, l’Ariadna assegura: “Abans t’ho explicaven tot a una sala i després ja entraves”, però ara s’ha eliminat aquest contacte previ. L’Oriol afegeix que, malgrat les mesures de seguretat i les limitacions, “la diversió és la mateixa”.

Comentaris
To Top