L’obra Tartuf va ser escrita el segle XVII pel dramaturg francès Molière. Quatre segles després, el grup de teatre Tatxa s’ha encarregat d’adaptar aquest clàssic en l’actualitat. Des de l’11 d’abril interpreten l’obra de Molière a la sala La Bàscula del barri de Sant Oleguer a Sabadell i l’allargaran fins al dia 16 de maig. “Si alguna cosa tenen en comú els clàssics que s’han mantingut fins als nostres dies, és que allò que descriuen no passa de moda”, remarquen des de la companyia teatral.
Tartuf va ser representada per primera vegada al Palau de Versalles el 1664. Encara que al rei Lluís XIV li va agradar, l’obra va ser prohibida per la pressió dels devots de la Compagnie du Saint-Sacrement, que acusaven Molière de donar una mala imatge dels creients. No va ser fins a l’any 1669 i després de tres demandes al rei, que va ser autoritzada i va tenir molt d’èxit.
L’argument gira al voltant d’una casa de burgesos de França. Sergimon, l’amo de l’immoble, acull a casa seva Tartuf, un fals devot que té la intenció de quedar-se amb tots els seus béns. De fet, Sergimon, encegat per l’aparença de bon home de Tartuf, fins i tot els hi entrega. Així i tot, l’amo de la casa s’acabarà adonant de com és Tartuf de veritat, una persona perspicaç que només busca apropar-se a ell en benefici propi.
Esecena de l’obra de Molière, a la sala La Bàscula / VICTÒRIA ROVIRA
L’obra planteja una crítica clara als falsos devots, és a dir, als hipòcrites que es presenten sota l’aparença de persones amb forts valors cristians i morals, però que amaguen altres interessos. Sens dubte, malgrat que sigui una obra molt antiga, avui dia aquesta crítica encara té tot el sentit.
Dit això, el codirector de La Bàscula des del 2012 juntament amb Maria Dolors Boada i el també actor que interpreta Tartuf, Carles Tricuera, explica al D.S. que està “molt satisfet” amb la bona rebuda que ha tingut el públic de l’obra des de la primera funció. “Tenim un públic de mitjana edat i entenen tots els acudits que hi ha amagats en el text. Hi ha molta complicitat entre nosaltres”, remarca.
Tartuf i Sergimon entablen una conversa en un moment de la funció / VICTÒRIA ROVIRA
Molière sempre serà un clàssic, però la seva intenció ha estat adaptar-lo al màxim en l’actualitat. “La temàtica és tan actual com sempre, encara que l’obra sigui del segle XVII. Molière volia criticar a tots aquells falsos piadosos. De Tartufs n’hi havia abans i n’hi ha ara. I segurament n’hi seguirà havent si no hi posem remei”, afirma.
De fet, Tricuera considera que si la ciutadania no exerceix un “esforç constant” per construir una societat més justa, sempre hi haurà “l’espavilat de torn que se n’aprofitarà en interessos propis”.
L’àvia pren la paraula / VICTÒRIA ROVIRA
Així mateix, reconeix que gaudeix molt interpretant el personatge de Tartuf. “A mi m’agrada fer els papers de poca solta i la veritat és que em diverteixo fent-los. Sempre estic una mica estereotipat”, opina.
La sala de teatre La Bàscula es prepara per acollir un nou clàssic, amb més comèdia que Tartuf, la pròxima temporada: L’Inspector General de Nikolái Gógol, també una obra que serà una comèdia. De moment, però, encara allargaran Tartuf fins al dia 16 de maig davant la bona rebuda del públic.
Esecena de l’obra de Molière, a la sala La Bàscula / VICTÒRIA ROVIRA
