Publicitat
JOSEP MERCADÉ

Ja és primavera a la pandèmia?

[Per Josep Mercadé, periodista]

Com canvien les coses! Ara fa un any vèiem amb satisfacció la sortida controlada dels nens i nenes de casa, per franges horàries, després del llarg confinament. Teníem aquella sensació tan gastada de veure una llum al final del túnel que s’ha allunyat i apropat massa vegades provocant el desconcert de la població. Ara els més optimistes creuen que sí, que aquesta vegada va de debò, i els més pessimistes demanen que no ens precipitem, abans pensem, com cantava Ovidi Montllor.

La tendència a la baixa dels contagis, hospitalitzacions i defuncions, encara que de forma molt lenta, dona un aire nou a la pandèmia. Fins i tot els mateixos governants ens injecten unes dosis d’optimisme dibuixant un horitzó diferent aquest estiu. Però la Covid-19 marcarà un abans i un després en matèria comunicativa. Des del març de l’any passat hem vist i comprovat una evolució en la forma de transmetre els missatges a la població. N’hem vist de tots colors, de por, de caire més èpic i patriòtic, de solidaris, etc. Però tots han confluït en la renúncia a una part de les nostres llibertats.

Ara sembla que ens disposem a recuperar el dret a moure’ns sense el toc de queda de les 22 h fins a les 6 h. Com ens afectarà? Probablement no serà una situació de gran disbauxa. La major part de la població ha fet un aprenentatge de disciplina que costarà molt de temps relaxar encara que el marge de llibertats individuals es vagi fent més gran. Segurament deixar la mascareta, quan toqui, serà el més fàcil, però moltes persones la seguiran fent servir, en determinats moments, com a mesura d’autoprotecció.

El que sí que passa és que les persones tenim ganes de relacionar-nos més enllà de les limitacions imposades per la pandèmia. En aquest sentit, benvinguda sigui la programació de l’Aplec de la Salut i d’altres activitats com ara festes majors de barri que tímidament es puguin anar celebrant. Però crec que no podem obsessionar-nos en la normalitat de les coses. Hem de pensar que el futur no serà com el passat. Serà bo que puguem incorporar alguns dels aprenentatges adquirits en la pandèmia.

Els que ho saben més bé que ningú són els responsables d’activitats empresarials que pateixen per poder mantenir en peu els seus negocis. Els que estan aguantant el xàfec des de fa mesos i segueixen resistint, es podran creure que ja és primavera a la pandèmia? Més d’un pensarà que no cal que siguem tan eufòrics.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top