Oci i cultura

‘Merlí’: el precís instant en què et vas fer gran

La colla protagonista, a la Barceloneta / DS

Tic-tac. Tic-tac. La sèrie Merlí. Sapere Aude s’enfila cap al seu final definitiu. De fet, Movistar + emet aquest divendres els dos darrers capítols de la segona (i darrera) temporada. L’spin-off centrat en el personatge de Pol Rubio toca el seu final. I ho fa havent arriscat fort amb la línia argumental d’aquesta segona tongada.

Primer avís, hi haurà spoilers dels capítols emesos fins ara (6). Si encara no els has vist (i tens intenció real de fer-ho), és el moment de deixar de llegir. Si no, acompanya’ns en aquesta trista història. No és poca broma allò dels spoilers: l’endemà que Movistar+ estrenés els primers capítols, Twitter anava ple d’aficionats que se’ls havien empassat “de marató” i en parlaven obertament. Alguns (jo mateix) vam saber el nus gordià de la sèrie per aquests tweets de qui es volia fer el més guai. Així que segon i darrer avís: n’estriparem el contingut. Som-hi doncs.

Si la gran aportació de la primera temporada fou la creació de personatges LGBTBI+ (referents en els quals els adolescents d’avui dia es podran emmirallar), la de la segona és l’aproximació al VIH. 

El guionista i productor de la sèrie, el sabadellenc Héctor Lozano, té el gran encert de fer que el seu personatge principal es contagiï de VIH. La forma en què Pol Rubio assumeix ser portador del virus és una aproximació dura, però tendra, a una notícia devastadora que la comunitat gai sempre ha viscut de prop. Per les persones que hem patit l’angoixa de fer-nos proves de VIH (sovint acompanyades d’altres malalties de transmissió sexual com sífilis, clamídies, etc.); pels que hem esperat tres mesos per rebre la confirmació d’estar net; pels que ens hem mirat a l’espill a fi de descobrir-nos taques en el rostre que evidenciessin el virus; pels qui van donar positiu; pels qui no saben com explicar-ho als seus amics; pels que el van agafar en uns anys en què no existien els retrovirals i pels que no hi són… Per tothom. 

Pol i Oti, en una escena a la facultat de l’UB a la plaça Universitat / DS

El visionat d’aquesta segona temporada està deixant un bri de desesperança. Un mal cos per anar-te’n a dormir i rememorar, abans de tancar els ulls, la teva pròpia història. D’aquell precís instant en què et vas adonar que t’havies fet adult. Però també és una temporada d’esperança. De conèixer l’encantador personatge de Dino. I d’aprendre allò que Lozano i l’equip de la sèrie vol que sapiguem: que hi ha molta vida, tot i el contagi. Que el VIH i la Sida són diferents. Que una cosa és ser portador del VIH i una altra estar malalt. Que és devastador, duríssim, però que hem d’evitar revictimitzar-nos.

De fet, que una sèrie tan influencer com Merlí. Sapere Aude posi sobre la taula el fet del VIH és un gran avenç social. Que en comptes de fer un tractament mainstream, aporti pinzellades de tendresa, resulta reconfortant. Que ajudi a desestigmatitzar una realitat que ens envolta (a tots) demostra que és una ficció que podria ser catalogada d’Interès Públic. I si no, a veure, quines narratives i ficcions ens han parlat del VIH? Poquíssimes. I quantes ho han fet no des dels marges, sinó des d’un producte audiovisual super influent entre els joves? Encara menys. 

Afortunadament, a Sabadell comptem amb entitats com ActuaVallès, que han fet tant acompanyament a persones portadores del virus i tanta prevenció sobre els contagis. Ara toca que aquesta narració ajudi milers de joves arreu del món, donada la repercussió internacional que tant Merlí com l’spin-off Merlí. Sapere Aude han tingut. 

* Movistar+ emet divendres -7 de maig- els dos darrers capítols: 2×7 i 2×8. Tanca així la segona i darrera temporada, creada pel sabadellenc

Comentaris
To Top