Carrers que són testimonis d’una llarga tarda de festa i botellón, clàxons de la Gran Via que desperten els veïns o voreres pràcticament inaccessibles per a les persones amb mobilitat reduïda. La preocupació dels sabadellencs del 2020 posen el focus en l’espai públic i en l’incivisme, tal com exposa la memòria anual de la síndica municipal de greuges.
La Covid no ha contingut les reclamacions a la institució. L’any 2020 s’han obert 208 casos –només un 10% menys que l’any anterior– i se n’han tancat 140. Les atencions vinculades a l’incivisme i l’espai públic representen tres de cada deu casos. Els sorolls i el vandalisme preocupen especialment el veïnat. És per això que la síndica hi insisteix: “Necessitem urgentment la nova ordenança de civisme”.
Segons ella, hauria d’incloure gran part dels problemes de convivència. Les queixes contra l’administració pública i els serveis municipals (26,9%) han estat el segon gran grup, seguit de les propostes de millora de la ciutat (25,4%) i reclamacions vinculades als drets socials (17,3%). La pandèmia també ha tingut un impacte en l’oficina de la síndica, que ha rebut més requeriments relacionats amb la situació de les residències de gent gran o el sensellarisme. Tres de cada deu queixes es localitzen al districte 5 –Gràcia, Can Feu, Merinals, Can Gambús– i estan vinculades a l’espai públic.
1. Accessibilitat
L’accessibilitat encara és una assignatura pendent. Si bé és cert que els barris més nous (com ara Can Llong, Can Gambús o Castellarnau) s’han construït sobre l’òptica de l’accessibilitat, el nucli antic de Sabadell (Centre i Creu Alta) i els barris d’autoconstrucció (Ca n’Oriac, Cifuentes o Creu de Barberà) presenten problemes d’accessibilitat. Jaume Puig, arquitecte urbanista i director de l’Oficina Municipal de Rehabilitació (1993-2004), sosté que “Sabadell pateix un retard important” i proposa aplicar “les sancions escaients” per penalitzar qui ocupa indegudament l’espai públic. També la síndica, Eva Abellan, critica que “Sabadell no compleix amb les normatives europees en aquest àmbit. No tots els carrers són transitables”. I això representa una preocupació majúscula entre el veïnat. “Els carrers són massa estrets i el vianant queda en segon terme”, sosté Evarist Fortuny, president de l’Associació de veïns de Centre-Mercat.
També a la Creu Alta és una demanda cabdal: segons un estudi de l’associació de veïns, al barri hi ha 254 cruïlles amb 798 baixades a passos de vianants. D’aquestes, 106 voreres (un 13,2%) no estan rebaixades o provoquen caigudes dels vianants. Fonts municipals asseguren que ja s’està treballant en el pla per resoldre els problemes d’accessibilitat. Tota nova obra, però, ha de complir amb la normativa.
2. Residus i neteja viària
El 6,7% de les queixes que ha rebut la síndica municipal de greuges estan vinculades a la neteja viària. No només per l’incivisme ciutadà, també apunten cap a un “desbordament” dels contenidors. “A vegades costa travessar la vorera”, explica Loli Luque, comerciant de Torre-romeu. A mitjans del 2020, Smatsa, el servei de recollida municipal, havia detectat un 40% més de brutícia a parcs i places. El veïnat també assenyala els problemes amb la recollida pneumàtica. És el cas d’alguns contenidors a Can Llong, que fa més d’un any que no funcionen.
3. Incivisme i convivència veïnal
Tres de cada cent atencions estan vinculades a l’incivisme. Pel que fa a les conductes incíviques en l’espai públic, preocupa l’increment d’excrements i orina de gossos a la via pública. Durant el 2020 també s’han plantejat queixes als voltants del carrer del Maestrat, on es reuneixen diàriament persones que generarien molèsties al veïnat i on se celebren botellons. La mateixa situació es trasllada al carrer de les Illes Cies i a la plaça de la Sardana. Però no són casos aïllats: “El parc del Nord apareix ple de deixalles després de ser escenari de botellons”, sosté Alonso Simón, president de l’entitat Red Solidaria la Planada. O mobiliari públic fet malbé. El regidor d’Acció Social, Eloi Cortés, assegura que la nova ordenança de civisme i convivència dotarà de les eines suficients per abordar aquests problemes. A tall d’exemple, consumir alcohol a la via pública resultarà el doble de car. Mentre no arriba, el veïnat demana reforçar la presència policial.
4. Habitatge
La síndica ha denunciat un increment del període de temps entre que la mesa concedeix l’accés d’una família a un habitatge d’emergència i l’assignació del pis, que “pot arribar fins a l’any i mig d’espera”. Per combatre-ho, proposa ampliar el parc d’habitatge social. De fet, l’Ajuntament ja ha iniciat la construcció de 528 habitatges, unes obres que suposarien incrementar un 34% el parc d’habitatge públic actual.
5. Contaminació acústica
Si bé és cert que el toc de queda nocturn i el tancament de locals d’oci i de restauració han posat en pausa aquesta problemàtica (i també les queixes a la sindicatura), diverses associacions veïnals consultades apunten que el soroll no s’ha erradicat, només s’ha desplaçat a altres punts de la ciutat: “Ara s’aglutinen grups a parcs i places a l’aire lliure”, sostenen.
6. Mobilitat
“Alguns carrers del Centre continuen convertint-se en un cul de sac”, assegura Carla Martín, una comerciant del carrer de Tres Creus. Entitats sabadellenques com Protegim els Vianants o Camí Escolar defensen la pacificació dels carrers. L’urbanista Joan Puig és partidari d’apostar per una calçada única i donar prioritat al vianant. Des de Sabadell Comerç Centre, l’òptica és diferent: segons un estudi de l’Observatori dels Centres Urbans els carrers per a vianants no estimulen el teixit comercial. De moment, el consistori treballa amb un pla de pacificació al carrer de la Indústria i sector Creueta, la plaça de la Fuensanta o el carrer de Concha Espina. “La intenció és invertir prioritats i afavorir la mobilitat del vianant”.
8. Multes de trànsit
Les sancions en matèria de trànsit és objecte del 5,2% dels casos oberts el 2020. Segons Eva Abellan, la majoria es tramiten per la disconformitat amb la sanció. Per solucionar-ho de forma efectiva, la síndica recomana que els agents fotografiïn cada infracció com a prova suplementària. Però hi ha altres queixes que s’interposen perquè l’infractor no ha rebut cap notificació del procediment fins que reben un embargament del seu compte corrent.
7. Educació, infància i adolescència
Les demandes vinculades als problemes per l’escolarització primària a centres públics propers continua ocupant l’agenda de la síndica. Si bé l’any 2019 va tractar-se del gruix principal de casos que obria Abellan, l’any 2020 va passar a un segon pla i només ocupa el 3,3% dels casos, per darrere de la preocupació al voltant de l’espai públic (7,7%) o els residus i la neteja viària (6,7%). Les queixes vinculades a l’escolarització es concentren als barris del centre, a la Creu Alta i Can Puiggener. Es tracta, però, d’una competència autonòmica i aquests casos han passat a mans del síndic de greuges de Catalunya.
Les queixes del 2020, per temàtica
Els casos oberts, per districtes:
El 30% dels casos es localitzen al districte 5 i estan vinculats a l’espai públic. Als barris del centre es concentra el 22% de les queixes, que han versat sobre qüestions com la neteja viària. També s’han detectat problemàtiques de contaminació acústica i multes de trànsit a la zona nord. Les queixes vinculades a l’habitatge es concentren al districte 4; a la zona sud es detecten reclamacions vinculades a la Covid, i a Torre-romeu i Poblenou, als residus i la neteja.
