Oci i cultura

Bocabadats al balcó: els satèl·lits ‘Starlink’ també van il·luminar el cel de Sabadell

Astrofotografia del tren de més de 60 satèl·lits de dijous a la nit / DS

Voltaven les 22.30 h de dijous, quan una interminable filera de llums va aparèixer al cel de Sabadell. Una filera recta, rectíssima, que solcava el cel d’oest a est i en la que s’hi apreciaven desenes de llums blanques. 

La Via Làctia? Impossible. Avions de transport, en una macrooperació? Difícil: No feien soroll ni pampallugaven. Ovnis? N’hi va haver, per Twitter, que en fien broma.

L’al·lucionació va ser absoluta entre les persones que van veure l’espectacle astronòmic. Canals de WhatsApp i les xarxes socials s’omplien amb el mateix missatge: “Ho haveu vist?”. Hi va haver albiraments de l’espectacle astronòmic  a tota Catalunya, Illes Balears, Madrid, Castellà la Manxa, País Valencià...

Minuts més tard, alguns internautes oferien la solució: Eren una tongada de satèl·lits Starlink recentment llançats per l’empresa Space X, d’Elon Musk, que donen cobertura de WiFi. 

Encara podran ser albirats els propers dies, tot i que cada vegada amb menor intensitat, ja que a mesura que orbiten, pugen d'alçada. La nit de divendres està previst que hi passin a les 22.33 h i les 22.56 h (són dos tongades diferents). Tot i així, el cel podria estar tapat i impedir l'observació. La nit de dissabte podriaser una altra possibilitat, a la mateix ahora aproximadament.

Europa il·luminada a la nit / DS

“Abans els satèlits eren molt grans i en cada coet només hi cabien dos o tres”, explica Albert Morral, director científic de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. “Però ara són molt petits i en cada tongada deixen orbitant més de 50”, afegeix. 

Com que els amollen a 1.100 quilòmetres d’alçada, no fan soroll i permet que s’albirin en grans àrees geogràfiques. Amb el pas dels dies es van separant i se situen en la seva òrbita definitiva. Asseguren que en una hora i mitja poden fer la volta al planeta terra.  

Però l’embruix també té el seu rerafons. “Pels Observatoris és una merda, ja que interfereixen en la nostra feina”, explica Morral. “A més a més, la vida útil d’un satèl·lit és de 10, 15 o 20 anys. Després, queden allà, orbitant, i es converteixen en ferralla”, lamenta. A més a més, col·lisioen els uns amb els altres i en generen més, de ferralla, en petits troços. “Actualment es calcula que hi pot haver més de 60.000 satèl·lits”, assegura, en una mena de brossa espacial. “A més a més, són un perill pels coets tripulats: Un senzill cargol pot fer un forat a la nau”. 

Un albirament des de la seu al parc Catalunya de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA

 

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top