Si alguna cosa tenen en comú la majoria de les persones apassionades per la seva feina és el seu plaer per les històries. Històries que evoquen, que expliquen el que hi ha darrere d’un tros de roba, les claus d’una casa o un anell amb pedres precioses. En el cas d’Eva Mansilla, van ser aquestes últimes les que van marcar el rumb de la seva vida des de ben petita.
Amb 14 anys va començar a aprendre l’ofici d’uns joiers de Terrassa que l’anaven ensenyant de mica en mica, com es feia abans: “Feies una formació i al principi podies despatxar la plata, després d’un any i escaig l’or, després els brillants, i anaves pujant a mesura que anaves adquirint coneixements”, explica. El seu caràcter sempre li ha permès fer-se amb la gent a través d’una mirada ferma, intensa i sincera, i ben aviat va despatxar la clientela.
A més, explica que per a ella les joies han sigut sempre una passió per tota la creativitat i el repte que suposen: “La gent t’explica per què vol la joia, i hi ha grans històries, i totes impliquen una emotivitat, i has d’estar molt atent a aquests sentiments perquè has de fer una peça que duri tota la vida”. Recorda la història de tres germanes amb estils completament diferents que van patir la mort de la mare i amb les seves joies van voler crear uns penjolls que agradessin a totes, o una parella de nuvis que va perdre les aliances dos dies abans del casament: “Vam obrir la joieria a la 1 de la matinada per donar-li les joies a la noia”, recorda.
La Joieria EOS, situada al carrer de l’Escola Industrial, està especialitzada a captar l’ornament perfecte per a cada ocasió amb cura i sense presses / VICTÒRIA ROVIRA
Fa sis anys va atrevir-se a arreplegar tot el que sabia sobre joies i obrir un negoci propi: EOS, per la deessa grega de l’alba, a la qual feia honor en el seu començament com a joiera en solitari, tot i que, això sí, amb l’ajuda del seu marit Oscar: “El vaig tirar endavant gràcies a ell, és el meu pilar”, explica mentre se’l mira amb complicitat. “El del banc ens deia que estàvem bojos de muntar un negoci quan el vam muntar, entre dues crisis”, recorda.
Tanmateix, des del 2014 fins ara el seu somni no ha fet més que créixer, i confessa que li agradaria muntar altres botigues. Però si tot ha funcionat és probablement per l’amor i l’instint que té cap als altres; un instint que en alguna ocasió l’ha salvat de perills innats a la professió. També li ha servit per empatitzar amb les persones per saber amb què acompanyar la seva història: “Sents el que necessiten, i has de plasmar- ho en un record per sempre”, explica somrient.
