[Per Èlia Soriano-Costa, portaveu adjunta d’Esquerra Republicana]
L’agenda 2030 de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible són, a més d’un cercle de colors vius per lluir de tant en tant a la solapa, un repte colossal per a la nostra societat. Signifiquen un canvi de paradigma al qual tothom, de manera responsable, ha de contribuir des dels múltiples prismes que ens conformen com a individus.
A aquest repte majúscul que és la crisi mediambiental, hi hem hagut d’afegir la crisi sanitària, econòmica i social a conseqüència de la Covid-19, que ha accentuat desigualtats que arrosseguem de molt de temps ençà.
I en aquesta nova conjuntura, els representants públics hem de ser conscients de les necessitats i les prioritats en la definició de la ciutat (les persones). I, alhora, els qui defensem la independència del país com a millor opció per al benestar de tothom continuem treballant per establir les bases per a un referèndum d’autodeterminació.
Les solucions no seran fàcils ni ràpides perquè tots els agents hi estem implicats des de múltiples vessants, i això vol dir que hem de ser capaços de liderar els motors de la ciutat per transformar els nostres valors en fets plausibles, mesurables i comparables que ens ajudin a assolir la ciutat que volem construir.
I en aquesta acció política hi juga un paper molt important, fonamental, el teixit econòmic de la ciutat. És la responsabilitat social que tenen les grans empreses, però, també i sobretot, les pimes, un actor que representa el 99,8% de les empreses i que genera el 70% de l’ocupació a Catalunya. Les pimes són el motor d’una gestió correcta de la responsabilitat social i, alhora, d’un model de gestió empresarial sostenible.
És responsabilitat nostra, doncs, facilitar a aquest vector tots els recursos que permetin maximitzar-ne les potencialitats i evitar la desaparició de cap empresa viable. I sabem que és molt important mantenir tant com es pugui l’experiència i el coneixement d’experts, no només en el sector al qual pertanyen, sinó com a emprenedors i gestors de capital social.
Per això des del Govern Republicà hem posat a la disposició de la ciutat tota la nostra voluntat política per trobar, dins el nostre àmbit de responsabilitat, tots i cadascun dels recursos que ens permetin contribuir a la tasca d’aquest teixit a Sabadell. Una resposta social circular que beneficiï el municipi sencer.
Perquè el teixit productiu no pot assumir més crèdits ICO: necessita suport directe des de totes les administracions. I el govern de l’Ajuntament de Sabadell, amb capacitat de lideratge i voluntat política, si hagués volgut, hi podria haver fet molt. Malauradament, no ha estat així.
Les propostes d’Esquerra Republicana Sabadell continuen sobre la taula per tal de trobar recursos i eines que ajudin a salvar llocs de treball greument amenaçats per la crisi, a consolidar treballadors d’empreses en creixement, incloent-hi ajuts directes que fomentin noves contractacions amb un salari mínim de ciutat.
Actuar sobre les llicències, els permisos i les taxes pot contribuir a minimitzar l’impacte de la crisi i, alhora, a fomentar noves estratègies empresarials col·laboratives que impulsin una producció que permeti avançar cap a un món més sostenible i, també, més just.
Per això cerquem i plantegem mesures que promoguin, tant com es pugui, que aquest teixit empresarial pugui participar dels fons de reconstrucció europeus. Siguem pioners i establim plecs de condicions i criteris socials específics que no les excloguin dels Next Generation.
Tot plegat, perquè des del Govern Republicà tenim molt clar que, si no som capaços de sortir-nos-en plegats, haurem fracassat com a societat i com a país, i els esforços hauran estat en va perquè haurem de subsistir en un desert.
Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
