Tot i que el primer en què es pensa quan es parla de Covid-19 és en problemes respiratoris, un cop superada la malaltia la majoria dels pacients recupera la seva capacitat pulmonar sense problemes. Sí que queden seqüeles d’altres tipus, segons expliquen diversos metges de la corporació Parc Taulí, consultats pel Diari de Sabadell, i la majoria són de tipus neurològic.
Segons explica Mercè Jodar, neuropsicòloga del parc hospitalari, no és necessari haver estat a cures intensives durant la Covid-19 per patir símptomes persistents: “Hi ha un percentatge important que ha estat ingressada però sense haver estat a l’UCI que, sense estar gaire greu, al cap de tres mesos tenen dèficits cognitius”. En concret, indica que fins a un 20% acaba patint dèficit d’atenció i problemes a la memòria de treball –a molt curt termini–, un 14% té problemes memorístics per aprendre, un 10% pateix lentitud a la velocitat de processament de la informació, i fins a un altre 10% veu afectades les funcions executives, “que ens permeten organitzar, planificar i fer abstracció”, explica.
Mercè Jodar, neuropsicòloga a l’hospital Parc Taulí / VICTÒRIA ROVIRA
La seva companya Natalia Ridao, metgessa rehabilitadora de l’hospital Parc Taulí, afegeix que “s’ha publicat que al voltant d’un 10-15% del malalt crític Covid té afectacions als nervis perifèrics”. També diu que “la majoria de pacients tenen algun grau de dolor al cap d’un mes de sortir de l’UCI per Covid, i al cap de sis mesos encara el 50% té un dolor o fatiga important”.
Ridao també diu que això no impedeix que els pacients post-Covid siguin independents, sinó que els minva la qualitat de vida: “La majoria de pacients són autònoms en el dia a dia al cap d’un mes, i al cap de tres mesos, fins i tot els que han estat a l’UCI també poden fer vida normal; una altra cosa és amb quina qualitat la poden fer, normalment amb dolor i fatiga”, explica.
Dolor i fatiga, més que ofec
Però què passa amb la recuperació pulmonar? Segons explica la pneumòloga del Taulí, Amalia Moreno, “al llarg dels mesos les pneumònies es van resolent i hi ha molt pocs pacients que acabin tenint problemes a llarg termini, com les fibrosis; potser són el 10% o el 15%”. En els casos que sí que hi ha problemes, però, acaben afectant molt la capacitat respiratòria a través d’“unes cicatrius al pulmó, unes fibrosis, que fan que la capacitat pulmonar no s’acabi de resoldre”.
La diferència clau, per a ella, és entre “ofegar-se” i “cansar-se”, que a vegades és difícil de discernir. “Li dius al pacient que totes les proves han sortit normals, i llavors et diu: ‘I per què m’ofego?’, i aquí és el gran problema”, explica Moreno. Mal de cap, dolors musculars, falta de concentració, pèrdua de l’olfacte que no es recupera i la sensació d’ofec, entre d’altres: són símptomes que fan pensar als professionals que es tracta més d’una malaltia neurològica que una altra cosa.
Jodar diu que als seus estudis han vist relació entre l’“anòsmia” – pèrdua d’olfacte– i afectacions cerebrals: “Amb la ressonància magnètica s’han vist intensitats en el bulb olfactori en persones que fa temps que van passar la Covid”, diu. Hi està d’acord Narcís Cardoner, responsable de la Psiquiatria Comunitària d’Adults al Taulí, i indica que “això que una infecció per virus pugui provocar seqüeles similars a llarg termini no és del tot nou”, i diu que recorda a la fatiga crònica.
Amalia Moreno, pneumòloga del Taulí / VICTÒRIA ROVIRA
Malgrat que nega l’adjectiu psicosomàtic, admet que són conseqüències que estan “entre el que és físic i el que és emocional”.
