Fou l’any 1936 quan Alec Wainman, un jove britànic de 23 anys, s’allistava com a voluntari a la Unitat Mèdica Britànica. Poc després arribava a Catalunya, on primer treballaria primer com a conductor d’ambulàncies, després com a intèrpret i finalment com a oficial de premsa.
Sempre, però, aniria càmera en mà. Una mítica Leica, amb la qual va retratar tot allò que no era el front de guerra. D’aquí que l’exposició inaugurada ahir a l’Espai Cultura es digui, precisament, Més enllà de les trinxeres (1936-1939).
Alerta: no estranyaria ningú que aquesta exposició estrenés temporada a La Virreina de Barcelona i obrís portades de suplements culturals.
I és que es tracta d’una esplèndida mostra que anima l’ecosistema cultural de Sabadell i està cridada a ser una de les més visitades del 2021. Provinent del Museu d’Història de Catalunya, està comissariada per John Wainman, fill de l’autor i es podrà veure fins al 25 de juliol.
Però parlem ja del que veurem. Resulten curiosos els cartells del gran Carles Fontserè, amb el lema Vacuna’t. La història es repeteix cíclicament, que estipulava Hegel. Acompanyem els milicians desfilant per l’Eixample de Barcelona, resseguim els veïns guaitant des dels terrats, trobem els primers brigadistes internacionals…
Accés a l’exposició, a l’Espai Cultura / VICTÒRIA ROVIRA
Vaja: semblen entrar en el bell mig de Tierra y libertad, preciosa i referent pel·lícula de Ken Loach sobre la guerra civil a Catalunya.
Altres imatges ens mostren els grans hotels de la ciutat, que han estat nacionalitzats pels revolucionaris del POUM, del PSUC, de la CNT… En aquest 2021 també són buits de clients, malgrat que la causa és una altra.
Altres fotografies retraten la Fira del Llibre de Barcelona. “Leed para ser humanos”, diu una pancarta. I l’eco ressona avui dia, pocs dies abans que arrenqui la Fira Literal de Barcelona.
El recorregut marxa després al camp, per mostrar els cirerers florits a Montserrat, el transport ferroviari dels ferits, una Tossa de Mar preturística…
Són les joies d’una troballa: la maleta de Wainman. Tal com va succeir amb la famosa maleta mexicana de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour, o la maleta francesa d’Agustí Centelles, aquesta exposició també és fruit de la casualitat. La maleta anglesa de Wainman.
Un llegat de més de 1.600 negatius de gran valor documental. De fet, Wainman les envia a un editor l’any 1975, però l’editorial fa fallida abans. Juntament amb la posterior malaltia d’Alzheimer, fan que es doni per perdut tot aquest material
Però l’any 2005, quan l’editor anglès va morir, l’editora Time Life va quedar-se amb el seu llegat. I va trobar una maleta amb tot el material. John Wainman, fill de l’Alec i que durant quaranta anys havia estat buscant l’arxiu del seu pare, va acabar rebent la seva maleta.
Mosaic de fotos de Wainman, a l’Espai Cultura / VICTÒRIA ROVIRA
