Sabadell s’ha fet un lloc entre els municipis amb més renda per càpita de Catalunya. Ocupa el tercer lloc entre les deu ciutats més poblades del país. Un sabadellenc mitjà percep 13.046 euros nets a l’any, només per darrere de Barcelona (16.386 euros) i Tarragona (13.433 euros), segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
L’estadística fa referència a la renda mitjana per persona l’any 2018. En l’últim any, els ingressos dels sabadellencs han crescut un 4%. Respecte al 2015, el creixement ha estat d’un 10%, per sobre d’evolució del cost de la vida (+2,9% a Catalunya).
Clica sobre la zona per saber les dades sobre la renda:
Dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a partir de la declaració de la renda de l’any 2018. Es representa la renda neta per persona. Aquesta dada es calcula amb totes les rendes de la llar i després es divideix per les persones que hi viuen. El primer adult compta com a 1, el segon com a 0,5 i els menors com a 0,3.
El municipi més ric de Catalunya, després de Pacs del Penedès (Alt Penedès), és vallesà. Un veí de Matadepera té uns ingressos nets anuals de 24.738 euros. Dins de la comarca, també destaquen les rendes mitjanes de Sant Cugat –20.582 euros– i Sant Quirze –18.163 euros–
Sabadell queda per darrere però supera la veïna Terrassa, amb una renda per càpita de 12.641 euros. El Vallès és una comarca de grans contrastos: el poble amb més poder adquisitiu (Matadepera) duplica el més humil (Montcada i Reixac). Com passa dins de Sabadell.
GRÀFIC: Evolució de la renda a Sabadell (2015-2018)
El Centre, el Sarrià sabadellenc
Can Puiggener i el Centre històric són les dues cares de Sabadell en termes de renda. L’indret més benestant de la ciutat es troba en el quadrant entre la Rambla i els carrers de la Indústria, Concepció i Lacy. Els ingressos mitjans anuals són de 23.635 euros, quatre vegades la renda de la zona menys afavorida (6.075 euros). Els contrastos abasten tot el Centre: les rendes del nucli antic superen la mitjana de la ciutat –entre un 22% i un 71% per sobre, segons l’illa de cases–. En termes relatius, la diferència adquisitiva és similar al barri de Sarrià amb la resta de Barcelona.
Després del Centre, la Creu Alta, Castellarnau, Can Llong, Can Gambús i Gràcia també són barris amb poder adquisitiu. La Gran Via torna a aparèixer com una frontera, els barris del sud, juntament amb Can Puiggener i Can Deu, es queden a la cua en termes d’ingressos per habitant.
