“Els infants tenen dret a anar a classe i a ser atesos com cal, tots”. La reivindicació de Rat Bastarretxea, mare d’un nen de 8 anys amb autisme, podria semblar una obvietat. Però a Sabadell, segons famílies i veus del món de l’educació, a les aules falten molts especialistes perquè les escoles s’adaptin als alumnes amb necessitats educatives especials. Denuncien que hi ha mancança de logopedes, psicòlegs o vetlladors: “No hi ha cap escola de la ciutat on hagi anat que no m’hagin dit que necessitaven més ajuda”, apunta la directora del centre Sorigal i psicòloga de la UTEA de l’Hospital Quirón Salud Vallès, Mireia Soriano.
Gràcies al decret d’inclusió que la Generalitat va impulsar l’any 2017, molts alumnes amb trastorns de l’espectre autista, del llenguatge o discapacitats intel·lectuals, es van integrar a escoles ordinàries. Però la mesura ha anat acompanyada de queixes, per la falta de professionals per atendre la diversitat: “El decret d’inclusió està vigent, però no funciona. La realitat és que de suport intensiu, res de res”, denuncia Bastarretxea, que és al capdavant de Suma+, una associació que treballa per millorar l’atenció a les aules.
“La mestra no sap tractar el meu fill”
La María és mare d’un nen de tercer de primària amb un trastorn autista lleu, que únicament l’afecta a l’hora de relacionar-se. A l’escola de Sabadell on estudia –prefereix no dir-ne el nom–, la professora d’educació especial està de baixa des de fa mesos i la mestra ordinària, segons relata, no està prou formada ni té coneixements per educar infants amb necessitats educatives especials. “Vol entendre el meu fill, però no el sap tractar. Ell té un problema de motivació, sobretot, i la professora s’ha rendit. Encara l’enfonsen més. M’han dit que hauré d’acabar l’any com pugui”. Durant els dos mesos de confinament a casa, el fill de la María va aprendre a llegir i a escriure, la qual cosa l’escola no havia pogut aconseguir.
Els experts defensen una escola ordinària que sigui inclusiva / V. ROVIRA
“Sense els professionals adequats, no hi ha escoles inclusives. O la mestra fa màgia o no es pot dur a terme una bona pràctica educativa”, lamenta Marta Brugat, psicopedagoga, mestra d’educació especial i logopeda sabadellenca. “Per a molts nens amb autisme, hipersensibles, l’entorn escolar és molt exigent i els crea ansietat, pors, angoixes, la dificultat de comprendre quines demandes se’ls requereix a l’aula… Necessiten un suport especialitzat”, sosté Soriano.
La situació de la María ve de llarg: “A primer de primària vam tenir una professora substituta que va ser com un àngel de la guarda, però només va durar tres mesos”. Després, la situació es va començar a tòrcer: “La professora de l’any passat ens va dir que el nostre fill era un autista profund, que l’havíem de portar a un centre especial. Em van enfonsar, vaig sortir de la reunió plorant”.
Actualment, el seu fill no va a classe a les tardes perquè al centre educatiu només hi ha vetlladora durant el matí. Sense l’atenció que necessita, diu la mares’ha de quedar a casa.
Educació: “No hi ha alumnes desatesos”
En resposta a la denúncia d’especialistes a les escoles, el Departament d’Educació argumenta que “els recursos estan augmentant notablement cada any”, sobretot d’ençà que es van aprovar els pressupostos, que van estar prorrogats durant 3 anys i no van permetre més contractacions.
El director de Serveis Territorials del Vallès Occidental, Jesús Viñas, nega que hi hagi infants desatesos i apunta: “A tots els alumnes que detectem que tenen necessitats de suport, els enviem recursos. Detectem les necessitats cada dia, no són una foto estable, i hi estem responent”.
Segons dades facilitades pel mateix departament, el nombre de recursos ha augmentat amb contractacions que ja estaven previstes i amb reforços Covid. A Sabadell, aquest curs, hi ha sis unitats de Suport Intensiu a l’Escolarització
Inclusiva més –formades per dos professionals–; les hores setmanals de vetlladores a les aules han passat de 740 a 920; i hi ha un logopeda més: 27, en total.
Sobre el tema, l’Ajuntament de Sabadell no ha volgut fer declaracions, perquè no és “competència municipal”.
Per què una escola ordinària?
La psicopedagoga Brugat, tot i acumular 6 anys d’experiència en un centre d’educació especial, defensa que tots els infants, en la mesura del possible, estudiïn en una escola ordinària: “Els infants quan se’ls segrega, agafen conductes distorsionades. Quan no, n’agafen de normalitzades. A més, en una escola ordinària, està demostrat científicament que la resta d’alumnes aprenen fins a set vegades més: adquireixen valors, empatia i responsabilitat”.
Maria Sàez, logopeda a dues escoles de màxima complexitat de Sabadell, defensa: “Sempre que es pugui s’ha d’optar per les escoles ordinàries, que haurien de tenir especialistes integrats, per millorar la coordinació amb els mestres i les famílies”.
És més, ella recalca que el suport als alumnes al necessitats educatives especials es dugui a terme a dins de l’aula: “Quan els treus de classe per ajudar-los, n’hi ha que no els importa, però en alguns casos noto que hi ha infants que els fa vergonya, que intenten amagar-se’n, que senten frustració”.
I conclou: “Cadascú amb unes característiques, però hem de tenir tots les mateixes oportunitats”.
