L’aixecament gradual de les restriccions dictades per a combatre la Covid-19 i el bon ritme actual de vacunació per a contrarestar la pandèmia, que propicien una major activitat econòmica, expliquen la important caiguda de l’atur registrat a Sabadell, al Vallès Occidental i a Catalunya al maig, un mes tradicionalment favorable per a l’ocupació.
Sabadell va tancar el maig amb 357 aturats menys (-230 a l’abril), que situen l’atur registrat per sota dels 15.000 desocupats: en concret, 14.822, la qual cosa significa una taxa d’atur del 14,49%.
El Vallès Occidental ha vist retallat l’atur registrat en 1.186 persones, deixant-lo en 59.613, un 13,31% de la població activa. Terrassa, per exemple, l’ha reduït en 318 persones, i situa el total en 16.574, un 14,53% de la població activa.
A Catalunya, l’atur ha caigut en 15.368 persones al maig, un 3,09% menys en relació a l’abril i un 0,28% menys respecte al maig del 2020. Ara hi ha un total de 481.817 persones en situació d’atur al Principat. Unes 112.000 persones segueixen en ERTO, 32.000 des de la primera onada.
A Espanya, el nombre de persones sense feina es redueix en 129.378 (un 3,31% menys en relació al mes d’abril i un 1,98% menys respecte al maig del 2020). Ara hi ha 3.781.250 aturats.
UN DE CADA 400
El director general de Relacions Laborals, Treball Autònom, Seguretat i Salut Laboral de la Generalitat, Enric Vinaixa, explicà aquest dimecres, en presentació telemàtica, que “la recuperació positiva es deu a l’alleugeriment de les mesures de contenció dictades per l’autoritat sanitària i a l’índex i velocitat de la vacunació. El mercat laboral està recuperant el pols, però és prematur dir que s’ha acabat l’etapa d’afectació”.
Vinaixa va destacar el descens de l’atur registrat tres mesos consecutius. “Per primera vegada des que va començar la pandèmia, s’ha produït un reducció de l’atur interanual (1.332 persones)”.
Els sindicats no són tan optimistes. UGT alerta que encara hi ha 86.603 persones més en atur que abans de l’inici de la pandèmia, i CCOO demana cautela davant “la reactivació d’un model productiu terciaritzat, precaritzat, feminitzat i de baixos salaris. Només un de cada 400 contractes és indefinit”.
