Ciutat

Pere Macias: “L’estació de Can Llong s’ha de fer, però avui dia no surt a compte”

El coordinador del Pla de Rodalies, Pere Macias, fotografiat pel D.S. a l’Estació de França / VICTÒRIA ROVIRA

Pere Macias (Olot, 1956) fa dècades que està vinculat al desenvolupament d’infraestructures. Enginyer de professió, ha estat conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1997-2001) i director tècnic de la unió del Tram a Barcelona (2016-2018). Avui és el coordinador del Pla de Rodalies, a càrrec del Ministeri de Transports. Des de la seva oficina a tocar de l’Estació de França, s’encarrega d’analitzar la xarxa de trens, plantejar solucions i comprovar que el que es posa sobre el plànol després es fa.

Els trens de Rodalies van tard sovint. Què és el que falla? Per què no hi ha la mateixa puntualitat que als FGC?

No ho podem comparar. FGC és un servei amb trens en carrusel, molt diferent de la xarxa de Rodalies, que no és un sistema tancat: per les vies passen els seus trens, també combois regionals, de llarg recorregut i de mercaderies. FGC pot tenir puntualitat del 99% perquè funciona com un metro, a Rodalies tenim l’objectiu de passar del 95%.

L’R4 també pateix les demores.

El nou Pla de Rodalies pretén resoldre els punts de conflicte que afecten l’R4 al Vallès. Les obres de pas per Montcada seran una solució per a la capacitat i els colls d’ampolla que afecten la línia.

Pel que fa a Sabadell, fa més de vint anys que s’espera l’estació de Can Llong. Per què s’ha trigat tant?

Crec que s’ha de construir, però cal fer feina abans. L’estació de Can Llong no surt a compte avui dia, segons un estudi de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). La nova parada ha de tenir un retorn no només per a qui viu davant, sinó per a tota la societat. Per aquest motiu, hem de fer l’estació més atractiva i captar nous usuaris. Per aconseguir-ho, cal una planificació en l’àmbit territorial: cal que els veïns de Castellar i Matadepera hi puguin arribar bé a través de la futura ronda del Vallès, posar un bon aparcament, un park and ride, carrils bici…

/ VICTÒRIA ROVIRA

I què se n’ha fet, de les estacions de Rodalies al Taulí i a Gran Via-Rambla?

No ho dic jo. L’ATM dona una rendibilitat negativa a totes les noves estacions a Sabadell… A la xarxa d’autobús, pots posar una parada cada 250 metres, en el tramvia cada mig quilòmetre i en el metro cada quilòmetre. A Rodalies s’ha de ser enormement selectiu amb les noves estacions per no perjudicar el servei.

L’Oficina de Coordinació de Rodalies, dirigida per Macias, va ser creada l’any 2018 pel Ministeri de Transports amb l’objectiu de revisar i garantir el compliment de les actuacions d’Adif i Renfe a Catalunya

Perjudicar qui?

Qui tingui la parada al costat de casa estarà content, però tots els que viuen més amunt no tant. Com més parades de Rodalies poses, menys velocitat comercial tindran els trens. Per exemple, si es posen moltes estacions a Sabadell, els terrassencs deixaran d’agafar el tren i  aniran més amb cotxe. Això són més tones de CO2 i NOx i més morts per habitant…

En l’àmbit comarcal, entitats com FemVallès critiquen l’excessiu centralisme de Rodalies. La solució és recuperar el projecte de línia orbital per connectar tot l’arc metropolità de Barcelona?

La prioritat és connectar l’R4 amb l’R8 perquè permetria fer un tren entre Terrassa, Sabadell i Granollers. És l’actuació que té més sentit, un objectiu principal i després hi hauria la connexió Vallès-Baix Llobregat. Ara hem de fer els estudis previs per arribar al 2030 havent planificat l’obra.

/ VICTÒRIA ROVIRA

I la resta de connexions?

Amb els anys s’haurà de fer tota la línia, que implica connectar Vilanova amb Mataró per Vilafranca, Martorell i el Vallès. S’ha de fer per estructurar el territori, però em nego a dir que s’executarà en el Pla de Rodalies 2020-2030 perquè seria enganyar la gent i ja tinc una certa edat per fer això.

El Pla de Rodalies no preveu crear les estacions d’intercanvi entre l’R8 i les línies d’FGC (S1, S2) i R4 de Rodalies, totes situades al Vallès.

La creació d’estacions de correspondència està condicionada a operacions urbanístiques importants. A banda de ser intercanviadors, han de donar servei a la zona. Les parades tenen sentit si allà hi ha alguna cosa que les justifica.

Una iniciativa independent proposava fer una xarxa de tramvia a Sabadell. Què li sembla?

Tindria molt sentit. Rodalies i FGC són les grans venes del transport públic a Sabadell i ara falten les intermèdies –el tramvia– i les capil·laritats –l’autobús i el microbús– per arribar a tots els racons. Els francesos han fet tramvies a ciutats de les dimensions de Sabadell, com Montpeller. Estructura el territori, són una eina d’inclusió i també són accessibles i segurs per als usuaris.

/ VICTÒRIA ROVIRA

Comentaris
To Top