[Josep Mercadé, periodista]
Com aquell qui no vol la cosa, la legislatura municipal ha arribat a la meitat del mandat. Si fem memòria i recordem la tensa sessió de constitució de l’actual consistori, aquell 15 de juny del 2019, ens adonem que el temps passa molt de pressa i que l’escenari actual res té a veure amb el de fa dos anys. Què ha passat? Doncs ja ho sabeu, una pandèmia ens ha capgirat les nostres vides i modificat moltes de les previsions que ens havíem fet.
El canvi de color polític que es va produir aquell 15 de juny a Sabadell, amb la tornada a l’alcaldia del PSC gràcies al pacte amb la regidora de Podem, no ha estat paït malgrat els dos anys de legislatura que portem. És lícit cercar altres majories per assolir una alternativa de govern de la ciutat. Així ho van fer els socialistes fa dos anys i els va anar bé. Però utilitzar ara l’argumentari del bustisme, la corrupció i el 155 per fer fora el PSC del govern no sé si és la decisió més encertada.
Curiosament, en aquesta complexa situació política de la nostra ciutat, amb tanta diversitat de formacions representades al consistori, fa la impressió que la proposta llençada per la Crida està cercant una nova majoria més aviat com a revenja. Però admetem que a Sabadell hi ha diferents realitats que cal tenir presents. Pensar que es té la veritat absoluta de les coses tampoc fa cap favor a una ciutadania que, reconeguem-ho, és molt diversa.
El paper que Junts ha tingut en aquests primers dos anys de mandat, de la mà de Lourdes Ciuró, ha estat aprofitar la complexa situació política de Sabadell per intentar dur a terme les seves propostes electorals sobre la Gran Via. Una decisió criticada per alguns, però que ha demostrat ganes de treballar per la ciutat.
En aquest context entenc que ERC es vulgui sumar a la proposta de la Crida de formar una alternativa de govern. De tota manera, ara que iniciem el tram de baixada de la legislatura, no sé si amb aquesta actitud li serà més fàcil obtenir rèdits electorals de cara al 2023. En més d’una ocasió m’he pronunciat a favor de la unitat d’acció en moments com els actuals i desterrar aquella dita que “a Sabadell cadascú va per ell”. Les dades sobre l’increment de les atencions de Càritas Diocesana el 2020 ens parlen d’una realitat molt dura i de la necessitat de cercar-hi solucions.
