Només quatre mans s’han alçat a la seu de l’institut Pau Vila per sol·licitar fer els exàmens de la selectivitat en castellà, d’entre 193 estudiants. Només un 2% del total d’alumnes del tribunal s’han acollit a la possibilitat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar a oferir a les proves d’accés a la universitat. Un percentatge anecdòtic.
En els tribunals coordinats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), entre les quals hi ha, a banda del Pau Vila, l’institut Jaume Viladoms i el Campus de Sabadell, el percentatge d’alumnes que el primer dia van demanar fer els exàmens en llengua castellana encara ha estat més baix. D’entre els 5.000 estudiants que han fet les proves a la UAB, n’hi ha 68 que han demanat tenir els enunciats en llengua castellana.
És un 1% del total d’estudiants que han fet la selectivitat en un tribunal de la UAB. Segons ha declarat a l’ACN el rector de la universitat, Javier Lafuente, és un percentatge gairebé igual al dels anys anteriors. Així doncs, la no s’ha notat la diferència normativa d’aquest any, en què s’ha obligat a oferir en quina llengua volia fer les proves abans de començar. “Hem preguntat a tothom per complir amb el que se’ns demanava, i tothom ha pogut triar l’idioma per fer els exàmens”, afirmava Lafuente.
Selectivitat 2021: Un 30% més d’estudiants volen ser metges o infermers
L’adopció de les mesures es va haver de dur a terme tan sols 24 hores abans del primer dia de la selectivitat, que va començar dimarts i s’estendrà fins al divendres.
La decisió del TSJC es va adoptar arran d’una reclamació de l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya. A banda d’oferir la possibilitat de rebre l’examen en castellà, també hi era en aranès. El jutjat va considerar que la llengua “no pot venir determinada per l’administració”.
Un porquet de la sort o un sinònim de ‘bizarría’ per aprovar la selectivitat
