Publicitat
JORDI SERRANO

Més sobre el pedigrí sabadellenc

[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

El dissabte passat vaig fer un article que va tenir gran predicament i les masses populars sabadellenques m’han demanat que escrigui més sobre la qüestió atenent al fet que vaig deixar algunes coses a mitges. El problema és que l’editor del Diari de Sabadell –que és també el de Terrassa, recordem-ho–, s’entesta incomprensiblement a no donar-me quatre pàgines del diari cada dia per opinar.

Deia de passada que hi havia algun cognom meu que probablement intentava burlar la inquisició que actuava per protegir la limpieza de sangre. Què vol dir aquest concepte? Es considerava que qui tenia antecedents jueus o musulmans tenia la sang bruta, contaminada. Així de bèstia era l’Església catòlica aleshores. Vol dir que als registres parroquials quedava constància de les famílies que tenien antecedents moriscos o jueus. Això comportava una condemna per sempre més a tots els descendents d’algú contaminat. Aquesta és la raó no explicada de la crema dels registres parroquials. Si s’eliminaven aquests registres, s’eliminava una part fonamental de la possibilitat de no viure estigmatitzat i de les traves a l’ascens social. Els jueus i els moriscs que es van quedar van estar sempre vigilats molt de prop per la criminal Inquisició i a la que van poder es van canviar de nom per fer-se fonedissos. De fet, Boira i Blanquer són sospitosos en aquest sentit. El cognom Blanquer probablement amaga un nom jueu, ja que es posaven noms d’oficis per burlar la Inquisició. Blanquer és l’ofici de blanquejar les pells. De fet, la limpieza de sangre no s’acaba fins al 1835 –època, recordem-ho, de la gran crema de convents, on es va aconseguir cremar els capbreus–, encara que continuava vigent per accedir a determinades ocupacions com l’exèrcit fins al 1865 o el més important, per ser mestre fins al 1870! No és difícil d’imaginar que tots els catalans tenim una part dels nostres gens àrabs o jueus.

Anem més enrere encara. A finals del segle IX, Guifré el Pelós a la carta de repoblació de part de l’Osona i el Bages diu “que si un esclau o esclava, o algun altre home amb dona d’altri, o una desposada, o un lladre astut, o algun falsari o criminal anessin a viure entremig d’ells, residissin segurs entre tots els altres habitants...” se’ls oferia perdó, la propietat lliure dels seus béns, l’exempció d’impostos i el dret a prendre’s el doble del dany sofert. Els nostres avantpassats eren homines undecumque venientes, és a dir, gent vinguda de qualsevol part, immigrants en una terra de ningú, i no pas de gaire bona estofa... I ara a aquests se’ls considera que formen part de la Catalunya catalana.

Crec sincerament que l’únic dubte real per saber com hem vingut des de l’Àfrica és si vam travessar l’estret o vam fer la volta per orient. És a dir, quant hem trigat. I res més.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top