Carta a un republicano espanyol no és un assaig més sobre el Procés. És un treball d’història que ha comportat quatre anys de feina, fonamentat amb més de 1.200 notes a peu de pàgina. Una anàlisi amb profunditat de l’historiador i rector de la UPEC, Jordi Serrano. Una de les visions que exposa, amb optimisme, és que hi ha una generació que lluita, sense espantar-se, per viure en una democràcia més plena.
Ets optimista amb la generació actual, que creus que obre oportunitats democràtiques.
El conflicte català es deu a un canvi generacional, que ha provocat que un percentatge importantíssim de la població, el 70% o 80%, s’hagi tornat republicana. Té a veure amb un relleu de generacions que ja no tenen por perquè no tenen l’experiència de viure el franquisme ni tenen por de preguntar-se sobre la qualitat democràtica. Això ha provocat que es posi el focus sobre la cúpula de l’Estat i que se’n destapi tota la cruesa, el monstre que hi habitava des del 1978.
Confies que s’obri un “horitzó republicà”?
Hi ha les resistències dels aparells de l’Estat. A Catalunya, s’ha comès l’error de confondre l’hegemonia amb la majoria electoral. Antonio Gramsci deia que un element de l’hegemonia era la judicatura, i això aquí no es va tenir en compte. Tampoc s’ha tingut en compte la reflexió d’Enrico Berlinguer, secretari general del Partit Comunista Italià: “Quantes masses són necessàries per aturar un tanc?”. Falta capacitat d’anàlisi de tot el que hem après, per establir les conclusions i afrontar una nova etapa.
Quin efecte democràtic té el que anomenes “la revolta catalana”?
El 2017 es viu el desafiament republicà més important de la història d’Espanya des del 1939. Les victòries cal saber veure-les. Deu dies abans de l’inici del judici, per evitar que els mitjans internacionals no posessin en evidència el ridícul d’Espanya, el Tribunal Suprem es va veure obligat a treure la creu que presidia la sala, que hi era des del 1978 i ningú s’havia plantejat treure-la.
La corona “va tenir comportaments antidemocràtics”, escrius.
Fins ara no hi havia una consciència clara que l’extrema dreta era el Rei. En el llibre explico que la formació de Felip VI es va fer a l’OJE, una organització juvenil falangista. I es va fer amb la Constitució ja aprovada. Això explica, segurament, el discurs del 3 d’octubre.
