Ciutat

Eva Massip: “Anar a l’Eva”, el consell d’or de La Creu Alta

Eva Massip, propietària de la merceria Mil Punts / Victòria Rovira
Eva Massip, propietària de la merceria Mil Punts / VICTÒRIA ROVIRA

Deixar allò que ens sembla la professió de la nostra vida és un tabú pel qual molts no deixen d’aguantar unes condicions complicades a la feina. Pocs són capaços d’adonar-se on és el final d’un camí i quan cal obrir-ne un altre per ser feliços. Alguns valents, però, aconsegueixen canviar de vida i dur-ho a terme. L’Eva Massip és un d’aquests casos excepcionals.

Llicenciada en Traducció i Interpretació i correctora a la revista Enderrock, amb 29 anys va abandonar-ho tot buscant el benestar personal: “a la feina que jo tenia hi havia molts nervis, tot s’havia d’entregar per abans-d’ahir, i vaig pensar que una merceria com aquesta no em portaria estrès..., però va ser mentida”, riu,  i diu que hi va haver un temps d’adaptació amb les dues feines, “però era impossible, no es podia fer”. 

Així, aprofitant els coneixements d’una familiar del moment sobre merceria, va decidir fer-se el seu racó entre el comerç local: “els meus pares tenien aquest local tancat i van decidir obrir alguna cosa per treballar pel meu compte”, explica. I després de molts esforços, l’abril del 2000 va aconseguir obrir Mil Punts amb la incertesa d’un local on mai hi havia hagut un negoci.

Ara ja porta 21 anys en servei i és conegut com a punt de referència entre el veïnat de La Creu Alta: “sempre diuen ‘vés allà amb l’Eva que segur que t’ho soluciona’” s’alegra.

Mil Punts aglomera en un espai ben petit una enorme quantitat de solucions pel tèxtil domèstic: des de fils i botons fins a roba interior i pijames / VICTÒRIA ROVIRA

I és que remarca que el tracte amb la gent és la seva il·lusió: “a mi ja m’agradava el tracte amb el públic, i de joveneta ja havia treballat a la loteria de la Via Massagué, o venent samarretes a les parades de grups de música”, recorda agraïda per l’escalf del veïnat.

Per això, defensa el paper del comerç de proximitat, i explica que “les botigues de barri tenim un tracte agradable i coneixem a tot el veïnat: hi ha aquella confiança que et diuen ‘vull els mitjons del meu marit’, i no has de preguntar ni com són perquè ja saps quins són”.

Una confiança clau per a molta de la seva clientela, majoritàriament gent gran. Tanmateix, remarca que “hi ha molta gent jove que està tornant a cosir perquè està més de moda i ho fan més per hobby, tot i que potser fa 10 anys no sabien ni cosir-se un botó”.

En un món immediat com l’actual, molts opten per renovar les peces i no arreglar-les, encara que no sigui el més indicat, lamenta Massip. “No cal sempre llençar i tornar a comprar”, defensa, convençuda del bon futur encara per les merceries.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top